Teoria dels contractes

En economia, la teoria del contracte o dels contractes, estudia com els actors econòmics poden i han de construir acords contractuals, generalment en presència d’informació asimètrica. A causa de les seves connexions tant amb la teoria de l’agència o problema de l’agència y amb els incentius, la teoria dels contractes ens brinda un mitjà per explicar les diferents formes i dissenys dels contractes i a millorar la seva elaboració (els objectius perseguits).

contractesCAT

Entre les seves aplicacions més importants hi ha el disseny d’esquemes òptims de compensació a la gerència i a la gestió en general: Cóm es retribueix als gestors de grans empreses perquè vetllin pels interessos dels accionistes i no per maximitzar els seus beneficis personals.

Es signen contractes per una assegurança, un préstec, o una feina. La fonamentació de moltes institucions està en els contractes que regulen els drets de propietat, el matrimoni o la constitució d’un país.

En el camp de l’Economia, el primer tractament formal d’aquest tema va anar a càrrec de Kenneth Arrow en la dècada de 1960.

La Teoria dels contractes s’ha posat novament de relleu a causa del recent Premi Nobel d’ Economia 2016 que va ser atorgat el passat dia 10 d’octubre a Oliver Hart i Bengt Holmström, per les seves aportacions a aquesta Teoria.

Gràcies al treball d’Oliver Hart y Bengt Holmström, ara tenim millors eines per analitzar no només els contractes en termes financers, sinó també l’assignació contractual dels drets de control, els drets de propietat i els drets de decisió entre les parts.

“Win to win”

Un contracte estableix els riscos i els incentius que assumeixen els signants i té per objecte regular les accions futures. Els treballs de Holström estableixen com a principi en l’elaboració de contractes que: “Es tracta de pensar en totes les parts involucrades perquè un contracte sigui una situació en què guanyen tots“.

Informació asimètrica

Hi ha informació asimètrica en un contracte o en un mercat quan una de les parts que intervenen en una transacció (compravenda, préstec, prestació de serveis, etc.) no compta amb la mateixa informació que l’altra sobre el producte, servei o actiu objecte de la transacció o l’evolució del mercat, els riscos, o qualsevol altra informació relativa a la solvència de les parts, els clients, la competència, l’ús dels productes / serveis / actius, etc.

En el cas d’un mercat en competència perfecta la informació asimètrica suposa un trencament de la teoria dels preus i condueix a una fallada de mercat, que suposa un resultat econòmic ineficient.

En 2001 els economistes, Joseph Stiglitz, George Akerlof y Michael Spence, van rebre el Premi Nobel d’Economia per les seves anàlisis dels mercats amb informació asimètrica.

Drets de decisió

La idea principal és que un contracte que no especifiqui expressament el que les parts han de fer en futures eventualitats, ha d’especificar qui té el dret a decidir què fer quan les parts no es posen d’acord.

En situacions complexes de contractació, l’assignació de drets de decisió, per tant es converteix en una alternativa a la recompensa del rendiment.

Drets de propietat i control

El concepte bàsic d’un dret de propietat és relativament simple: una propietat dóna dret al propietari d’un actiu a l’ús i als beneficis (rendiments) de l’actiu, i el dret a excloure a altres d’ells. També, en general, li dóna a l’amo la llibertat de transferir aquests drets a altres. El Dret romà es va referir a aquests elements com usus (el dret a utilitzar), abusus (el dret a gravar o transferir), i fructus (el dret dels fruits). Vegin el concepte de “Nua propiedad”)

Contractes incomplets

Per oposició al concepte de contracte complet (un contracte que especifica les conseqüències legals a totes les contingències que poden presentar-se), es qualifica d’incomplet tot contracte en què a causa de la complexitat de la transacció, o la incertesa del context en què la mateixa es realitza, o als límits pràctics de la racionalitat humana per preveure totes les eventualitats que poden presentar-se, o causa fins i tot a la imprecisió del llenguatge natural en què el mateix està redactat, conté zones d’ombra; un contracte que deixa caps per lligar o buits (aspectes sense regular), a l’empara dels quals alguna de les parts pot aprofitar-se de les circumstàncies.

Entès el rerefons no és difícil d’entendre el resultat: incentius contradictoris entre les parts contractants. I aquests generen una tensió, que propicia una conducta estratègica: cada part buscarà generar barreres o conjuntures que l’afavoreixin i millorin la seva situació de negociació.

Teoria econòmica dels contractes incomplets.

El paradigma de contractes incomplets va ser iniciat per Sanford J. Grossman, Oliver D. Hart i John H. Moore que sostenen que, en el moment de la contractació, les futures contingències no poden ser descrites en la seva totalitat i per altra banda, les parts no poden comprometre a no tornar a participar en la renegociació més endavant si els és mútuament beneficiosa. Per tant, una conseqüència immediata de l’enfocament de contractació incompleta és l’anomenat problema de la captivitat (hold-up problem).

El problema de la captivitat, és una situació en què les dues parts poden ser capaços de treballar de manera més eficient mitjançant la cooperació, però s’abstenen de fer-ho a causa de la preocupació que puguin donar a l’altra part major poder de negociació, i d’aquesta manera reduir els seus propis beneficis.

Oliver Hart i els seus coautors argumenten que el problema de captivitat, pot ser mitigat mitjançant l’elecció ex davant d’una estructura de propietat adequada.

Una altra aplicació de la teoria dels contractes incomplets d’en Oliver Hart es refereix a la divisió entre els sectors públic i privat. ¿Han de ser de propietat (i gestió) privada o pública els proveïdors de serveis públics, com ara escoles, hospitals i presons, o no? Segons la teoria, això depèn de la naturalesa de les inversions no contràctils (els anomenats drets residuals de control, és a dir, el dret de determinar els usos dels actius en les circumstàncies que no estan especificades en el contracte).

Risc moral

El risc moral és un concepte econòmic que descriu aquelles situacions en què un individu té informació privada sobre les conseqüències de les seves accions i no obstant això són altres persones les que suporten les conseqüències dels riscos assumits. El risc moral ens informa com els individus assumeixen en les seves decisions més riscos quan les possibles conseqüències negatives dels seus actes no són assumides per ells, sinó per un tercer. Així els incentius a esforçar-se o ser responsables estan distorsionats. El risc moral redueix la capacitat del mercat per assignar eficientment el risc.

Selecció adversa

En els models de selecció adversa, en el moment de realitzar el contracte no es disposa d’informació sobre una determinada característica de l’agent. La característica s’anomena “tipus” de l’agent, per exemple, l’estat de salut de l’agent en un contracte d’assegurança mèdica o d’assegurança de vida.

La Selecció adversa, antiselecció o selecció negativa és un terme usat en economia, que descriu aquelles situacions prèvies a la signatura d’un contracte, en què una de les parts contractants, que està menys informada, no és capaç de distingir la bona o mala qualitat de l’ofert per l’altra part. Hi ha, però, mitjans que tracten d’evitar aquest resultat com és la senyalització per algun mètode dels productes o clients de bona qualitat, com són l’aprovació de lleis per prevenir l’oportunisme, l’escrutini, les comparacions independents i els estàndards i certificacions de qualitat.

A causa de l’existència d’informació asimètrica s’expulsa del mercat als agents de bona qualitat i només queden en ell els de mala qualitat. És una versió actualitzada de la Llei de Gresham, formulada a Anglaterra i aplicada a la fi del segle XIX per explicar com l’adulteració de la composició en or de les monedes generava que fossin rebutjades pel públic. Ja que el públic no podia distingir entre tots els penics quin estava adulterat els rebutjava tots. És així com la moneda dolenta expulsa la bona.

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Holmström, B. (2013) Open Markets http://openmarkets.cmegroup.com/6987/why-bengt-holmstrom-is-an-economist-you-should-know

Hart, O. D. y Moore, J. (1990) Property Rights and the Nature of the Firm. Journal of Political Economy. 98: 1119–58.

Schmitz, Patrick W. (2001). “The Hold-Up Problem and Incomplete Contracts: A Survey of Recent Topics in Contract Theory”. Bulletin of Economic Research. 53 (1): 1–17.

Coase, R. H. (1937). “The Nature of the Firm”. Economica. 4 (16): 386–405.

Maskin, Eric; Tirole, Jean (1999). “Unforeseen Contingencies and Incomplete Contracts”. The Review of Economic Studies. 66 (1): 83–114.

Hart, O. y Moore, J. (1999). “Foundations of Incomplete Contracts”. The Review of Economic Studies. 66 (1): 115–138.

Tirole, J. (1999). “Incomplete Contracts: Where do We Stand?”. Econometrica. 67 (4): 741–781.

Hart, O. y Moore, J. (2008). “Contracts as Reference Points”. Quarterly Journal of Economics. 123: 1–48.

Akerlof,  George A. (1970) “The Market for Lemons:  Quality Uncertainty and The Market Mechanism”.  Quarterly Journal of Economics.

http://www.iei.liu.se/nek/730g83/artiklar/1.328833/AkerlofMarketforLemons.pdf

Ayres, I. & Gertner, R. (2003) Cubriendo vacíos en contratos incompletos: Una teoría económica sobre reglas supletorias. Themis. Revista de derecho n. 47. 2003

http://revistas.pucp.edu.pe/index.php/themis/article/view/9864

Bester, H. (2004) Externalities and the Allocation of Decision Rights in the Theory of the Firm. Free University Berlin, Department of Economics.

http://www.sfbtr15.de/uploads/media/23.pdf

Hart, O.D. (1996) Firms, contracts and financial structure. Revista de Economía Aplicada E Número 10 (vol. IV), 1996, págs. 199 a 204 (original Oxford, Clarendon Press, 1995) [Valentín Azofra, Universidad de Valladolid]

http://www.revecap.com/revista/numeros/10/pdf/azofra.pdf

https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/economic-sciences/laureates/2016/popular-economicsciences2016.pdf

http://ocw.mit.edu/courses/economics/14-03-microeconomic-theory-and-public-policy-fall-2010/lecture-notes/MIT14_03F10_lec17.pdf