Creences i sistemes d’atribució (II)

En un post anterior vam parlar de les creences i dels sistemes d’atribució. En aquest segon post sobre el tema pretenem analitzar la influència de les nostres creences en diferents àmbits de la vida i dilucidar si les creences formen part o no del coneixement.

Les nostres creences influeixen de forma molt rellevant, i de vegades sense adonar-nos-en, en la nostra conducta, interacció i adaptació social, en l’educació-aprenentatge (tant com a docents com a estudiants), en el consum, en el coaching (coaches / clients) , en cóm prenem decisions, en les nostres respostes emocionals, en la nostra visió del món, etc.

Creences2CAT

Charles Sanders Peirce desenvolupa una definició de creença en la qual estableix que les creences “han de ser tals que puguin guiar les nostres accions per tal de satisfer els nostres desitjos; i aquesta reflexió farà que rebutgem tota creença que no hagi estat formada per assegurar aquest resultat “. És a dir, que la creença té un objectiu pragmàtic que es basa en regular i establir el comportament per mitjà d’un procés de cognició, en el qual es coneix la realitat i s’estableix una creença fixa, que és restablerta per un principi de veritat. Per tant la creença instaura una disposició per orientar el comportament, permetre l’avaluació de la veritat d’una opinió o un fet i finalment avaluar els significats de l’acció.

En l’educació-aprenentatge

Diferents investigacions han posat en evidència que les creences i actituds dels estudiants tenen un fort impacte en el seu aprenentatge. S’ha analitzat el seu impacte en l’aprenentatge de llengües, en matemàtiques, en ciències.

També s’han trobat proves que suggereixen una forta correlació entre les creences dels docents i la forma en que planegen les seves classes, les seves decisions sobre la forma i el moment d’impartir-les i les pràctiques a classe. Dit d’una altra manera, les creences del docent es defineixen com un sistema en el qual (en la seva zona més fonda) hi ha constructes que el docent fa servir quan pensa, avalua, classifica i guia la seva actuació pedagògica. Per a un bon nombre d’investigadors [Crookes (2003), Hamel (2003), Harmer (1998) Moll (1993), Tillema, (1998) i Williams & Burden (1999)] les creences dels docents influeixen en la seva actuació fins i tot més que els coneixements disciplinaris que ells posseeixen.

En el consum

Les creences religioses i la seva transcendència sociocultural imposen certes restriccions al consum, i de forma molt especial als aliments: les principals restriccions es poden referir al moment de l’any en què es pot o no consumir determinats aliments; a les hores del dia en què es pot o no menjar i al dejuni pel que fa a quantitat i durada. Algunes religions estableixen una clara divisió entre els aliments que són purs i els impurs o imposen algunes restriccions per a determinats moments de la vida (dona embarassada, dol o viduïtat entre altres).

L’efecte placebo

Un placebo en l’àmbit de la salut és “una substància farmacològicament inert que s’utilitza com a control en un assaig clínic. El placebo és capaç de provocar un efecte positiu a certs individus malalts, si aquests no saben que estan rebent una substància inert (ex . aigua, sucre) i que creuen que és un medicament. Això s’anomena efecte placebo i es deu a causes psicològiques.

Una cosa semblant passa amb les creences personals. Això implica que en determinats casos les creences de les persones són capaces de causar canvis fisiològics reals en el cos. El Dr. Bruce Lipton, biòleg cel·lular a Stanford en la seva investigació publicada a “La biología de la creencia” va mostrar que, entre altres coses, les cèl·lules mare poden convertir-se en teixit muscular o en greix en funció de l’entorn en què es col·loquin. En Lipton creu que els gens i l’ADN poden ser alterats per les creences d’una persona.

Cultura, equips i individus

La cultura pot ser definida com un sentiment compartit de valors i creences. Quan un grup de persones es reuneix en virtut de creences compartides similars, poden aconseguir objectius superiors.

L’autoconfiança, la creença en un mateix i en les seves capacitats és un factor a tenir en compte per a l’acció. L’efecte creença pot millorar el rendiment, però també pot afectar significativament la mateixa de forma negativa. El missatge és simple: “cregui en vostè, cregui en el seu programa d’entrenament, cregui en la seva capacitat d’aprenentatge, cregui en la seva dieta, cregui que el seu esforç donarà els seus fruits i aconseguirà els seus objectius …”

En el coaching els propis coaches han de tenir en compte els impactes de les seves pròpies creences en l’efectivitat de la seva activitat i en romandre neutrals (sense pre-judicis). Els clients, per la seva banda, aporten les seves creences, suposicions i idees preconcebudes. Sovint són les seves pròpies creences (limitadors) les que els dificulten aconseguir els seus objectius. El paper del coach consisteix a ajudar al client a moure’s de la seva “situació encallada”.

Creences i coneixement

D’acord amb l’antiga definició de Plató coneixement és creença veritable justificada. El saber no pot significar altra cosa que la creença que alguna cosa és veritable, però res és veritat, a priori, sense una base que ho justifiqui.

D’altra banda, no hi ha creences injustificades. Tothom té les seves pròpies raons per les seves creences. Per tant, la pregunta clau és: Quin tipus de justificació és necessària per fer que una creença sigui coneixement? El procés de formació de conceptes científics estableix que són necessaris tres tipus de justificació: empírica, teòrica i social.

  1. La justificació empírica s’obté a partir d’observacions i experiències sobre els objectes / assumptes de què es tracti.
  2. La justificació teòrica es refereix a l’estructura del coneixement, a les relacions mútues de les peces de coneixement. La necessària compatibilitat d’experiències aporta justificació teòrica.
  3. La justificació social s’origina a partir d’observacions i experiències d’altres persones similars o relacionades. Una creença privada no pot ser coneixement. El coneixement ha de tenir l’aprovació d’alguna societat o grup de la mateixa, convençuts de la suficiència tant de la justificació empírica com de la justificació teòrica.

La convicció en aquestes tres formes de justificació al mateix temps, fa que les creences siguin coneixement, perquè fins i tot el coneixement científic té la naturalesa de creença i és bàsicament intuïtiu, com ho és també la convicció.

Si en voleu saber una mica més …

 

Teunissen, P.W. y Bok, H.G. (2013) Believing is seeing: how people’s beliefs influence goals, emotions and behaviour. Med Educ. 2013 Nov; 47 (11): 1064-72.

Crookes, G. (2003), A practicum in Tesol. Professional development through teaching practice. Cambridge Language Education. Cambridge.

Hamel, Frank (2003), Teacher understanding of student understanding: Revising the gap between teacher conceptions and students’ ways with literature. Research in the Teaching of English. 38, 49-84.

Harmer, J. (1998), How to teach English. Longman. England.

Moll, L. (1993), Vygotsky y la educacion. Connotaciones y aplicaciones de la psicología sociohistórica en la educación.. Aique. Buenos Aires.

Tillema, Hellen (1998), Stability and change in student teachers’ beliefs about teaching”. Teachers and thinking: theory and Practice, 4, 217-228.

Williams, M. & Burden, R. (1999), Psicología para profesores de idiomas. Cambridge University Press. Madrid.

Díaz, C. et al. (2012) Los docentes en la sociedad actual: sus creencias y cogniciones pedagógicas respecto al proceso didáctico . Polis [En línea], 24 abril 2012.

http://polis.revues.org/625

Bateson, G. (1998) Pasos hacia una ecología de la mente. Una aproximación revolucionaria a la autocomprensión del hombre. Ediciones Lohlé-Lumen. Buenos Aires.

Vela, C. y Ballesteros, C. (2011) La influencia de las creencias religiosas en el consumo. Una aproximación desde las tres religiones del Libro. ICADE. Revista cuatrimestral de las Facultades de Derecho y Ciencias Económicas y Empresariales, n. 83-84. Especial 50 Aniversario ICADE, 2011.

http://revistas.upcomillas.es/index.php/revistaicade/article/view/153

Heiphets, L.A. (2013) The influence of beliefs on children’s and adults’ cognition and social preferences. Doctoral dissertation, Harvard University.

http://nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:11127837

Mark, A.(2003).Placebo:the Belief Effect. Journal of the Royal Society of Medicine, 96(4), 199–200.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC539455/

Evans, D. (2004) Placebo. Mind Over Matter in Modern Medicine. Oxford University Press.

https://www.amazon.de/Placebo-Belief-Effect-Dylan-Evans/dp/0007126123