Anàlisi, prevenció, contenció i resolució de conflictes

La conflictologia és un conjunt de coneixements i habilitats per comprendre i intervenir en la gestió dels conflictes socials * i la seva resolució pacífica. En aquest article farem un breu recorregut pels principals conceptes i elements d’anàlisi del conflicte a manera d’introducció.

* Conflicte, canvi, guerra, problema, crisi, caos.

El conflicte

El conflicte en si és un estat normal de la societat i de les relacions personals. El conflicte és sa i té funcions positives, per a les persones i per a les institucions, però la incapacitat per assumir-ho i tractar-ho pot derivar cap a un procés destructiu i fins i tot violent.

El primer símptoma del conflicte se situa en els problemes de comunicació com a causa determinant de les (males) relacions, però, són innombrables els orígens, més que els símptomes, subjacents en les persones i que poden ser el desencadenant de conflictes:

conflict1CAT

Factors físics, biològics i psicològics que determinen conflictes

  • Físics: fam, malaltia, fatiga, fred, calor, soroll excessiu, pol·lució, treball nocturn, …
  • Biològics: malnutrició, desequilibris alimentaris, excés de sucre, de greixos, excés o insuficiència de proteïnes, consums exagerat de sal, cafè, tabac, alcohol, …
  • Psicològics: estrès, frustració, contrarietat, coacció, por, decepció, enveja, obsessions, emocions fortes, fracàs, preocupacions, problemes afectius, divorci, mort o malaltia d’afins, gelosia, angoixa, …

Encara que puguin classificar-se en aquests grups, en realitat estan íntimament relacionats entre ells. La satisfacció de les necessitats, els valors, les concepcions filosòfiques i ideològiques, l’equilibri emocional i físic i l’entorn social són de notable importància en els processos de relació i comunicació.

Pedagogia

No es tracta d’educar en determinats valors preestablerts sinó de facilitar que cadascuna de les persones dels pugui descobrir i construir per si mateixa. Educar en la felicitat, en la llibertat, en saber combatre sense produir cap mal, a estimar la vida, a descobrir la serenitat, … obren moltes possibilitats de comptar amb tècniques, mètodes i estratègies que poden ser aplicats en la prevenció, contenció i resolució de conflictes.

Anàlisi

Cipolla (veure bibliografia al final) estableix una classificació de les persones en 4 categories en funció de si les seves accions beneficien o perjudiquen a elles mateixes i / o a altres persones:

  1. Incautes: la seva acció els reporta una pèrdua però beneficia a altres persones
  2. Intel·ligents: la seva acció beneficia elles i a altres persones
  3. Estúpides: la seva acció reporta pèrdues per a elles i per a altres persones
  4. Malvades: la seva acció els reporta un benefici però perjudica a altres persones

Grant (veure bibliografia al final) identifica tres formes diferents de relacionar-nos amb els altres, tres patrons de comportaments bàsics en les persones:

  1. Donants: Aquells que normalment donen més del que reben. Són generosos en les seves relacions i els agrada ajudar els altres sense condicions. Comparteixen de manera natural els seus coneixements i resolen problemes als altres sense buscar res a canvi.
  2. Receptors: Aquells als quals els agrada rebre més del que donen. Són persones, per contrast, generalment competitives, que tracten d’obtenir la major quantitat possible de nosaltres, sense donar res a canvi. Operen sota la premissa que si no fan res per si mateixos ningú ho farà. Són mestres en acaparar el crèdit i l’auto-promoció i el seu objectiu final és assegurar-se que estan sols al cim.
  3. equilibradors: Són persones que s’esforcen per mantenir un equilibri entre donar i rebre. Són equitatius i tendeixen a buscar reciprocitat en les relacions. Quan fan un favor a algú esperen que l’hi retornin en una altra ocasió.

Prevenció

Partim de la idea que tots formem part de sistemes en els que estem en relació amb altres persones amb els que som interdependents, la qual cosa vol dir que la nostra qualitat de vida depèn de la qualitat de vida dels altres, inclosos amics i enemics, si els tenim.

Per tant, la millor prevenció de conflictes consisteix a construir les nostres relacions amb comportaments ètics de manera que promogui objectius comuns i compromís amb aquests objectius.

La segona oportunitat de prevenció prové del foment de la cooperació per crear valor en lloc de fomentar la competitivitat. Per a això es necessiten certes actituds:

  • Comunicació clara i sincera
  • Obertura mental i creativitat
  • Actitud amable i servicial
  • Respecte
  • Joc net i no manipulació
  • Cerca d’acords / contractes
  • Cerca de l’èxit

D’altra banda la cooperació necessita posar en sintonia les motivacions:

  • Motivacions comunes: ampliar
  • Motivacions diferents (no oposades): sinergitzar / confluir / adaptar / sumar
  • Motivacions oposades: minimitzar

O dit amb altres paraules: “expandir la definició de nosaltres: ampliar la tribu” o “augmentar la comunitat d’interessos” o “crear comuns”: Fer causa comuna amb els altres i utilitzar la nostra capacitat per sembrar, conrear i fer créixer els actius compartits que poden beneficiar a tots.

… I un ingredient essencial i especial: la confiança (que pretenem abordar en futurs posts).

Contenció: “Quan l’arc es tensa, la fletxa ha de partir”

Si un conflicte no és convenientment tractat en les seves primeres fases tendeix a fer-se gran, a escalar, produint-se una sèrie de canvis que fan que el conflicte s’intensifiqui fins al punt que és més difícil o impossible tornar a enrere.

Alguns dels canvis o transformacions incrementals que es poden produir són:

  • Canvi de tàctiques suaus a tàctiques dures: Prometre, persuadir, amenaçar, coaccionar.
  • Modificació dels problemes: A mesura que el temps transcorre, es van afegint nous problemes al problema principal.
  • Problemes específics tendeixen a donar pas a problemes genèrics: Desplaçament de problemes a persones, es passa del desacord a un antagonisme personal.
  • Transformació motivacional. Es passa de buscar el interès positiu en el benestar propi i aliè (cooperatiu) a buscar el nostre propi benefici sent indiferents al benestar de l’altre.
  • Increment en el nombre de parts implicades: Es produeix un polarització, i demanem a tercers que es posicionin.

A més, existeixen diversos processos psicològics que intervenen en l’escalada d’un conflicte:

  • Percepció selectiva: només veiem el que volem veure.
  • Profecia autocomplerta: definició falsa de la situació que evoca un nou comportament que converteix en real la concepció originalment falsa.
  • Afecció al compromís (entrampament): L’escalada irracional de certs compromisos amb un curs inicial de l’acció acaba per situar les persones en un procés en el qual és millor un moment anterior que un de posterior. Frenar el curs de l’acció és la decisió més eficient.

Resolució

“Hi ha tres camins per a resoldre conflictes: lluitar / litigar; negociar / regatejar; projectar una sortida. Només els dos primers estan a l’abast dels que disputen. El camí del projecte exigeix ​​una tercera part que pugui observar la situació des de l’angle d’un tercer. Per aquest motiu introdueixo el concepte de pensament triangular. Aquest tercer no és ni jutge ni negociador sinó un planificador creatiu “. Edward de Bono

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Vinyamata, E. (2001) Conflictología. Teoría y práctica en Resolución de Conflictos. Editorial Ariel. Barcelona.

https://www.amazon.es/dp/B00I3O68Y2/ref=dp-kindle-redirect?_encoding=UTF8&btkr=1

Bell, A.H y Smith, D.M. (2007) Aprenda a tratar con personas conflictivas. Ediciones Gestión 2000, Barcelona.

https://www.amazon.es/Aprenda-tratar-personas-conflictivas-semana/dp/8480884223

Cipolla, C.M. Allegro ma non tropo: Las leyes fundamentales de la estupidez humana. Editorial Crítica.

http://www.casadellibro.com/libro-allegro-ma-non-tropo-las-leyes-fundamentales-de-la-estupidez-humana-edicion-25-aniversario/9788498925814/2113071

http://www.economia.unam.mx/profesores/eloria/PDFs/Cursos/6-estupidez%20humana.pdf

De Bono, E. (1985) Conflictos. Una mejor manera de resolverlos. Buenos Aires, 1986. Editorial Sudamericana Planeta.

Grant, A. (2014) Dar y recibir. Ediciones Gestión 2000.

http://www.casadellibro.com/libro-dar-y-recibir/9788498753448/2375013

Ury, W.L. (2005) Alcanzar la paz: Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Paidos.

https://www.amazon.es/Alcanzar-paz-Resoluci%C3%B3n-conflictos-mediaci%C3%B3n/dp/844931755X

Ury, W. (2007) Supere el no: cómo negociar con personas que adoptan posiciones inflexibles. (3ª edición). Ediciones Gestión 2000.

https://www.amazon.es/dp/B006WACKFU/ref=dp-kindle-redirect?_encoding=UTF8&btkr=1

Apunts del curs “Contenció de conflictes” impartit a la Corporació Sanitària Parc Taulí del 8 al 23 de novembre de 2016 per Jordi Grané Ortega.