Teories de la motivació

Tres definicions de motivació des de la psicologia:

  1. La motivació és un estat intern que incita, dirigeix ​​i manté la conducta (Woolfolk, 1999).
  2. La motivació és el conjunt de factors que dirigeixen i donen energia al comportament dels humans i altres organismes (Feldman, 2011).
  3. La motivació es defineix com la influència que explica la incitació, la selecció, la direcció i la continuació del comportament (Aamodt, 2012).

Algunes explicacions de la motivació es basen en factors interns (motivació intrínseca): necessitats, interessos, curiositat i gaudi, mentre que altres apunten als elements de l’entorn (motivació extrínseca): recompenses, pressió social i càstig.

motiv1CAT

Teories de la motivació

Al llarg de la història del pensament s’han elaborat diverses teories sobre la motivació de les que mostrem un breu resum:

Hedonisme: L’hedonisme psicològic significa que l’individu està motivat pel desig de tenir plaer i evitar el dolor (Bruton, 2016). S’usa en la microeconomia neoclàssica

Instints: Algunes de les teories de motivació més primitives explicaven el comportament mitjançant els instints, entenent-los com patrons de comportament arrelats que activaran accions necessàries per a la supervivència.

Teoria de la reducció de l’impuls de Hull: Els humans estem motivats a satisfer les nostres necessitats fisiològiques (impulsos) per mantenir l’homeòstasi (= La capacitat d’un sistema o organisme viu per ajustar el seu ambient intern per mantenir un equilibri estable). Impulsos primaris (set, gana, son, procreació, …) i impulsos secundaris (assoliment, progrés, identitat social, reconeixement, realització personal, …).

Excitació: Les teories basades en l’excitació operen sobre la base que la gent vol sostenir algun grau d’estimulació i excitació per sentir-se motivat.

Incentius: La motivació de l’individu sorgeix d’intentar satisfer el desig d’alguna cosa per al que val la pena esforçar-se. Aquests incentius poden funcionar juntament amb impulsos interns.

Enfocaments cognitius: Els enfocaments cognitius de la motivació estan interessats en els processos de pensament que condueixen a les decisions sobre les activitats.

Jerarquia de necessitats de Maslow: Segons Maslow, les necessitats humanes tenen una jerarquia clara que es representa sovint com una piràmide. Les cinc necessitats són fisiològiques, seguretat, social, estima, auto-actualització. Les necessitats han de ser satisfetes començant pel més simple i passant seqüencialment a l’autorealització.

Teoria de la Dissonància cognitiva: La dissonància cognitiva passa quan hi ha un conflicte no resolt en la nostra ment entre dues creences, pensaments o percepcions que tenim sobre un tema donat. La dissonància cognitiva és un poderós motivador perquè crea un sentiment d’incomoditat en un individu que, per ser resolt precisa un canvi de la cognició conflictiva creada per la nova informació que permeti justificar el seu comportament o un canvi d’aquest comportament. Per a això han d’identificar-les creences que estan en el fons de l’actitud i veure com contrarestar o substituir aquestes creences amb més informació i argumentació.

Teoria de l’atribució: La primera reacció quan cometem un error o “vam fallar” en alguna cosa consisteix habitualment en una resposta automàtica que implica l’atribució interna, és a dir, l’error és culpa nostra. A continuació, una reacció conscient, més lenta que l’anterior, busca trobar una atribució externa alternativa (una mena de mecanisme de supervivència).

Efecte fonamentat en el progrés: Quan les persones senten que han fet algun progrés cap a un objectiu, se sentiran més compromesos amb el seu assoliment. Per contra, les persones que estan fent poc o cap progrés són més propensos a renunciar d’hora en el procés.

Teoria de l’Avaluació Cognitiva: En avaluar una tasca, ho fem en termes del bé que satisfà la nostra necessitat de sentir-nos competents i en control (domini). Estarem intrínsecament motivats per tasques que creiem que cauen en el nostre actual nivell de competència i desmotivats (“posposar”) per aquelles tasques que creiem que farem malament a causa de la nostra autopercepció dels nivells de competència.

Teoria ERC (Existència, Relació i Creixement): La teoria proposada per Alderfer redefineix la jerarquia de necessitats de Maslow en aquestes tres categories: necessitats de l’existència (bàsiques per a la supervivència), necessitats de relació (aspiracions, identificació amb grups, reconeixement, fama) i necessitats de creixement (desenvolupament personal / autorealització i progrés).

Teoria del factor dual de Herzberg (Teoria de factors higiènics i motivadors): Els factors motivadors són l’estimulació personal, els èxits i l’autorealització, mentre que els factors higiènics són l’entorn, les relacions personals, les condicions de treball / estudi i la política de l’organització en què està inserida la persona. D’ambdós tipus de factors sorgeix el concepte d’enriquiment del treball (job enrichment): evitar la monotonia mitjançant l’increment de responsabilitats, valoració de les persones, autonomia, retroalimentació i ambient de treball.

Teoria de les necessitats adquirides de McClelland: La motivació ve determinada per tres necessitats (trichotomy): necessitat de poder (influència en els desitjos dels altres mitjançant sentiment de pertinença, empoderament i participació en la presa de decisions), d’assoliment (sobresortir i tenir èxit), i d’afiliació (relacions interpersonals positives que permeten el treball en grup, la qualitat del treball i assolir els objectius).

Teoria dels quatre impulsors de Lawrence i Nohria: El model és una manera holística de veure la motivació dels empleats en quatre forces subjacents: 1) L’impuls per Adquirir i Aconseguir (base de pagament, incentius en efectiu, avaluació del rendiment, … ); 2) per Connectar i Pertànyer (suport mutu, equips de treball, compartir les millors pràctiques, …); 3) per a ser Desafiat i Comprendre (compromís, no avorriment i aprenentatge: estructurar treballs i projectes); i 4) Definir i Defensar (reputació, paper moral, cultura, comunicació oberta, transparència, …).

Teoria de la motivació per la equitat d’Adams: l’equilibri entre l’aportació de l’empleat i la compensació que rep per això són la garantia d’un empleat positiu, productiu i motivat. La inequitat en comparar les recompenses i el producte del treball realitzat per les persones són la principal font de desmotivació. La satisfacció s’aconsegueix si a igual treball es rep igual recompensa.

Teoria de la motivació per l’esperança o expectativa de Vroom: la motivació ve dels resultats, no de les necessitats. Els factors que modulen el comportament són la probabilitat de completar la tasca i les conseqüències, impactes o resultats de completar aquesta tasca. El fonamental en aquesta teoria està en identificar què és el que la persona busca en l’organització i les formes que farà servir per intentar assolir-lo. Per tant, la seva motivació estarà determinada pel que cregui que tenen de valuoses per al les metes i els incentius, per tant la seva conducta estarà en funció de les seves creences, esperances i expectatives futures.

Teoria de la motivació de Handy (Handy ‘s Motivational Calculus): Cada persona té el seu propi càlcul de la motivació, sigui conscient o inconscient. Els factors involucrats en la seva decisió motivacional són: necessitats, resultats desitjats (expectativa de resultats), factors de cost (costos dels esforços realitzats en relació a la recompensa obtinguda).

Teoria de la motivació de la fixació de metes de Locke: La teoria vincula l’establiment d’objectius d’una persona amb l’exercici de les tasques. Com més específic i clar és l’objectiu, millor serà el rendiment que es pot esperar. Es valora l’impuls que dóna la intenció d’una persona per arribar a una meta mitjançant el propi reconeixement del seu esforç a aconseguir-ho. Les metes tenen diverses funcions: Centren l’atenció i l’acció estant més atents a la tasca, mobilitzen l’energia i l’esforç, augmenten la persistència i ajuden a l’elaboració d’estratègies.

Teoria de la motivació del reforç de Skinner: El comportament passat, i les conseqüències d’aquest comportament, afecten el comportament futur en un model d’aprenentatge cíclic. En essència, la teoria diu que les conseqüències resultants (resposta) de la conducta anterior a una determinada situació (estímul) determinaran si la persona opta per repetir el mateix comportament en circumstàncies similars.

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Aamodt, M.G. (2012). Industrial/organizational psychology. An applied approach. (5th ed). Belmont, CA:     Wadsworth.

Avey, J.B., Avolio B., Crossley C., Luthans, F. (2009). Psychological ownership: Theoretical extensions, measurement, and relation to work outcomes. Journal of Organizational       Behavior, 30, 173-191.

Woolfolk, A. E. (1999) Psicología Educativa. México: Prentice Hall. 1999. Cap.10.

Boundless (2016) Drive-Reduction Theory of Motivation. Boundless Psychology, 26 May. 2016.

https://www.boundless.com/psychology/textbooks/boundless-psychology-textbook/motivation-12/theories-of-motivation-65/drive-reduction-theory-of-motivation-250-12785/

S. Feldman (2011), Understanding Psychology, McGraw-Hill, New York

Lawrence, P. y Nohria, N. (2001) Driven: How Human Nature Shapes our Choices. San Francisco, CA: Jossey-Bass.

https://www.amazon.es/Driven-Nature-Choices-Lawrence-Paperback/dp/B00ZT0VKZK/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1482143824&sr=8-1&keywords=Lawrence+Nohria

Bruton, S.V. (2016) Psychological hedonismin: Encyclopedia Britannica.

http://www.britannica.com/topic/psychological-hedonism

Cherry, K. (2016) What is the instinct theory of motivation? How instincts motivate behavior. Verywell, November 30, 2016.

https://www.verywell.com/instinct-theory-of-motivation-2795383

Festinger, L. (1957) A Theory of Cognitive Dissonance. Combined Academic Publ. Anniversary Ed. June, the 1rst, 1957.

https://www.amazon.es/Theory-Cognitive-Dissonance-Leon-Festinger/dp/0804709114/ref=sr_1_2?ie=UTF8&qid=1482137602&sr=8-2&keywords=Leon+Festinger%27s+theory+of+cognitive+dissonance

Nunes, J.C. y Drèze, X. (2006) The Endowed Progress Effect: How artificial advancement increases effort. Journal of Consumer Research, Inc. Vol. 32. March 2006.

https://msbfile03.usc.edu/digitalmeasures/jnunes/intellcont/Endowed%20Progress%20Effect-1.pdf

Alderfer, C.P. (1969) An empirical test of a new theory of human needs. Organizational Behavior and Human Performance Vol 4, Issue 2, May 1969, Pages 142-175.

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/003050736990004X

McClelland, D.C. (1967) The Achieving Society. The Free Press. Macmillan Publishing Co., Inc. New York.

https://www.amazon.es/Achieving-Society-David-C-McClelland/dp/1891396390/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1482143728&sr=8-1&keywords=The+achieving+society

Locke, E.A. y Latham, G.P. (1990) A theory of goal setting & task performance. Englewood Cliffs, NJ, US: Prentice-Hall, Inc.

https://www.amazon.es/Theory-Goal-Setting-Task-Performance/dp/0139131388/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1482144290&sr=8-1&keywords=A+theory+of+goal+setting+%26+task+performance

 

Altres webs de interès per a les teories de la motivació:

http://www.managementstudyguide.com/reinforcement-theory-motivation.htm

http://www.businessballs.com/charleshandy.htm