Realitat (Primera part)

Existeix la realitat? Cada vegada podem trobar més articles, tesis i teories que ens expliquen que el que percebem pels nostres sentits està molt lluny de complir els cànons pels quals ens referim a la “realitat” com quelcom immutable, universal, material i cert.

Al llarg de la història de la humanitat, una infinitat de pensadors de diverses àrees s’ha qüestionat sobre el coneixement de la realitat. Han sorgit un bon nombre de teories al respecte des d’àrees tan diverses com la física, l’antropologia, la psicologia, les neurociències, la filosofia, l’epistemologia, …

reali1CAT

Filòsofs grecs

Començant pels filòsofs grecs, Sòcrates rebutja l’ús dels sentits per conèixer la realitat perquè emfatitza la puresa i saviesa de l’ànima. Planteja el dubte de com estar segur de si l’experiència present és una realitat o si més aviat és una cosa que s’està somiant, ja que en les dues circumstàncies l’ànima manté amb fermesa la veracitat de les seves creences, de manera que en certa forma no hauria manera de determinar què és real i què no.

Segons Aristòtil la ment és una tabula rasa sense cap coneixement previ i sobre la qual es va construint el coneixement a través de l’experiència.

Protàgores amb el seu plantejament que l’home és la mesura de totes les coses, propugna la subjectivitat del coneixement i de l’experiència de la realitat, en tant que les idees i els objectes no són en si de determinada manera, sinó que cada individu se’ls adjudica certes característiques des de la seva pròpia perspectiva i percepció de la realitat.

Xenòfanes destaca per la seva escepticisme en el sentit que afirma que no es pot saber la veritat sobre res, ja que només hi ha opinions.

Anaxàgores considera a l’intel·lecte com la causa primera, de manera que el seu punt de vista emfatitza la importància del raonament en el coneixement de la realitat.

Parmènides planteja una tesi semblant a la de Sòcrates sobre com els sentits poden veure enganyats i enfrontar-se a una il·lusió, per la qual cosa segons aquest pensador, el pensament lògic és en el que cal refugiar-se per garantir una entesa veritable de la realitat.

Gnoseologia

Segles més tard, des de la Gnoseologia (branca de la filosofia dedicada a estudiar la naturalesa, l’origen i l’abast del coneixement) es té en compte la intersubjectivitat, la qual es defineix com “la idea que una creença ha de ser acceptable per a qualsevol subjecte racional per a ser admesa com a veritable coneixement “Berger i Luckmann (1986) diuen sobre aquest tema que:” La realitat és fonamentalment un acord. Allò que vam acordar com a real és real. “Per tant, el coneixement de la realitat no pot ocórrer desprès del context social en què està immers.

Fins als nostres dies han aparegut una àmplia varietat de corrents de pensament entre les que es troben: el realisme, el dogmatisme, l’escepticisme, el criticisme, el relativisme, el positivisme, el racionalisme, l’empirisme, l’idealisme, el constructivisme, el pragmatisme , etc.

Realisme

El realisme, potser la postura comunament més estesa fins fa pocs anys, manté que hi ha un món d’objectes físics que existeix encara que no s’estigui percebent, i que és aquest món físic el que causa les percepcions que d’ell tenim. En adoptar aquest plantejament es fa possible explicar perquè diferents persones coincideixen a afirmar que perceben les mateixes coses, encara que cadascuna d’elles tingui les seves pròpies representacions mentals. Les percepcions no depenen de la voluntat del subjecte i no poden ser canviades a voluntat.

Es poden distingir diverses modalitats dins del realisme. A més del realisme ingenu i del realisme natural, hi ha una tercera forma de realisme anomenat realisme crític.

El realisme crític és el més popular entre els filòsofs moderns, quant es recolza en arguments físics, fisiològics i psicològics. Per defensar la seva tesi que hi ha objectes independents de la consciència recorre a la diferenciació entre percepció i representació. La percepció és intersubjectiva i la representació és subjectiva. La intersubjectivitat de la percepció permet deduir l’existència d’objectes reals. La percepció és independent de la voluntat dels individus i dels objectes, els que al seu torn, són independents de la percepció.

Pascual F. Martínez Freire distingeix entre la realitat (independent de les nostres ments) i els diferents mons percebuts per les diferents espècies i pels diferents individus. De totes aquestes percepcions es pot parlar amb sentit d’una realitat compartida.

Idealisme

L’idealisme (idealisme psicològic) manté dues tesis: La primera i principal que no hi ha un món físic exterior a la ment ia les seves representacions mentals (la consciència), i la segona, com les representacions mentals només existeixen mentre es troben en una ment, d’igual manera, el percebut només existeix si hi ha una ment en què estigui representat, i només durant el temps en què es trobin representat en la ment. La realitat estàs doncs en la consciència del subjecte.

Fenomenisme

El fenomenisme o fenomenologia indica que tant la noció d’un món físic independent de la ment, com la d’una ment independent del món físic no són nocions que puguin conèixer-se amb seguretat, sinó només són inferències que s’elaboren a partir d’una mica de l’existència sí podem estar completament segurs, i que s’anomena el donat. Aquesta postura teòrica afirma que no podem conèixer les coses tal com són, sinó només com se’ns apareixen. S’accepta que hi ha coses reals, però no podem conèixer la seva essència. Podem saber que les coses són, però no el que són. La consciència posseeix una organització a priori, que li és imposada al món en el moment de percebre-ho. Pel que, només podem conèixer les aparences i no els objectes en si mateixos.

Perspectivisme

El perspectivisme, per la seva banda, ve a afirmar que “el donat” -el perspectivisme l’anomena “perspectiva” – està format per dos elements que no poden existir separats un de l’altre; dos elements que són el jo i el món, i la coexistència és la realitat.

Spinoza

La noció de realitat de Spinoza, la seva noció de “substància” com la anomenava, era una cosa extremadament llunyana, que sembla ser l’única realitat compatible amb la física moderna i que, al mateix temps, pot concebre com sent “en si”. La substància de Spinoza està molt lluny de la nostra experiència diària. Segons Spinoza conté les maneres, el pensament i l’extensió, més o menys en peu d’igualtat i que concep com existents l’un i l’altre (el pensament i l’extensió) de forma estàtica, podria dir-se, en el si de la substància mateixa.

A la llum dels avenços realitzats fins avui penso en particular (diu Spinoza) que ja no es pot acceptar aquest punt de vista doble, de pensament i extensió coexistint simultàniament. Crec més aviat que cal considerar-los com engendrant l’un a l’altre. El pensament, diguem, nosaltres mateixos, de certa manera vam crear els fenòmens estesos perquè és la manera que tenim de veure la realitat. Només podem veure en la forma de fenòmens estesos entre objectes separats. I recíprocament, per descomptat, en essència els objectes ens engendren el pensament. Finalment és d’aquesta manera com millor entenc la filosofia realista. Però penso que tal filosofia sempre està força lluny de tot el que es pugui dir filosofia materialista, ja que la substància és en ella mateixa matriu de “pensament” tan directament com és matriu de “extensió”.

Continuarà en la segona part …

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Berger, P. y Luckmann, T. (1986) La construcción social de la realidad (Cap. III). Buenos Aires: Amorrortu.

http://wdb.ugr.es/~granados/wp-content/uploads/Texto_6_BergerLuckmann_1986_CapIII1.pdf

Martínez Freire, P. F. (2001) La realidad desde la mente. En Contrates. Suplemento VI. Filosofía actual de la Mente. Martínez Freire Ed.

http://www.revistas.uma.es/index.php/contrastes/article/view/1452/1398

http://www.uma.es/contrastes/pdfs/SUPL2001/ContrastesE01-07.pdf

Martínez Freire, P. F. (1996) La filosofía de la mente hoy. Revista de Historia de la Psicología, 1996, Vol. 17. Nº 3-4. pp. 299-304.

http://sfcb11628de7748e1.jimcontent.com/download/version/1392293607/module/5972000511/name/37.%20MART%C3%8DNEZ.pdf.

Damasio, A.R. (1999) How the brain creates the mind. Scientific America. December 1999 issue.

Damasio, A.R. (2012) Y el cerebro creó al hombre. ¿Cómo pudo el cerebro generar emociones, sentimientos, ideas y el yo?. Booket Ciencia. 8 de mayo de 2012.

https://www.amazon.es/cerebro-cre%C3%B3-hombre-emociones-sentimientos/dp/8423322165

Mark, J.T., Marion, B.B. y Hoffman, D.D. (2010) Natural selection and veridical perceptions. Journal of Theoretical Biology 266 (2010)pag. 504–515.

http://cogsci.uci.edu/~ddhoff/PerceptualEvolution.pdf

Otras páginas web de interés sobre el tema:

http://www.alcoberro.info/planes/spinoza.htm