Govern obert

Podem definir el govern obert com una doctrina, una política o una filosofia que té com a objectiu (habitualment en el si d’un sistema democràtic (participatiu)), que els ciutadans preguntin, s’interessin, participin, col·laborin amb els serveis públics i que els governs estiguin oberts a tots els nivells possibles per a l’escrutini i supervisió eficaç dels ciutadans.

gobCAT

Aquest moviment sorgeix en els anys 70 a Anglaterra com a reacció al secretisme i l’opacitat, i per tant, per reclamar l’accés lliure a la informació, transparència i rendició de comptes, i, en general, les exigències de canvi en la forma i el fons de l’acte de governar.

Els tres pilars bàsics del concepte de Govern Obert són:

  1. La Transparència
  2. La Col·laboració
  3. La Participació

A més, perquè siguin efectives aquestes tres actituds / activitats cal una determinada infraestructura que ho faci possible i un model de comunicació efectiu i avaluable.

El conjunt d’instruments necessari per implantar un sistema de model obert exigeix ​​a més un determinat marc legislatiu, el foment i la capacitació de l’activitat per part dels ciutadans, a més d’un llarg etcètera:

  • la protecció de dades
  • la visualització de les dades (Open data + sistema de visualització)
  • les fórmules de participació i col·laboració
  • la publicitat

El primer objectiu del govern obert ha estat la necessitat de superar les limitacions de:

  • Desconfiança respecte a les institucions públiques
  • Abstenció
  • Desvalorització de la política i dels polítics
  • Distanciament entre els ciutadans i els seus representants

L’objectiu últim del govern obert és la millora del govern *, i per tant ha d’existir un sistema que permeti monitoritzar l’impacte de les actuacions i el corresponent feedback vertical i horitzontal. No obstant això, es discuteix sobre quins són els objectius: una major eficiència en la prestació de serveis? i / o ¿un procés de construcció col·lectiu de la societat?

* Quan és millor ?: Quan es fa més permeable a les necessitats (i preferències) dels ciutadans ?, Quan es redueix la corrupció?

Govern electrònic o e-administració

Les TIC i la web 2.0, o un entorn encara més ampli, les SMACT (Xarxes Socials, Mòbils, Analítica / Big Data, Computació en el núvol i Internet de les coses) són avui dia estructures / sistemes imprescindibles per al Govern obert:

  • Blocs (ciutadans, polítics, tècnics, de projectes, …)
  • Xarxes socials (de ciutadans, de projectes socials, tècniques, polítiques, …)
  • Plataformes (de comunicació, d’intercanvi, amb intermediaris, …)
  • Administració electrònica / Atenció al ciutadà
  • Facebook, Twitter, Github, Youtube, Flickr, Slideshare, …

El Govern obert ha anat estenent la seva influència en molts països del món, per exemple, a Espanya, des de les institucions i organismes locals (ajuntaments, corporacions locals, consells comarcals, diputacions, entitats metropolitanes, mancomunitats, …) als ens nacionals, autonomies , regions, països i fins els ens supranacionals (Consell d’Europa, Unió Europea, …).

L’acceleració de la innovació

Els governs han descobert que les dades que les seves organitzacions recol·lecten com a part de les seves operacions diàries (sol·licituds, sol·licituds de permisos de construcció, informes d’inspecció de restaurants i un volum creixent de dades procedents de xarxes de sensors) poden ser un agent de connexió extremadament poderós. Quan es recopilen i contextualitzen acuradament i es tornen agregats, aquestes dades oberts constitueixen una informació pública d’alt impacte que poden ajudar a desvetllar solucions innovadores a problemes antics.

Els beneficis de reimaginar el Govern

El model alternatiu del govern basat en dades genera beneficis en les quatre àrees següents:

  1. Desenvolupament econòmic: emergent economia de la informació. A l’accelerar el flux de dades entre el govern i entitats externes, com les empreses i les institucions acadèmiques, s’ajuda a incubar noves iniciatives cíviques, es dóna suport a la recerca empresarial i els esforços de desenvolupament i capacitació dels consumidors per prendre decisions de compra millor informades. Les relacions entre els diferents agents poden visualitzar-se en models com el de la Quíntuple Hèlix (abans Model de la triple hèlix) i en instruments de participació com els Living Labs i els Think Tanks o en iniciatives conjuntes com la Fabricació Avançada).
  1. Experiència ciutadana: En oferir més serveis governamentals com aplicacions orientades a la ubicació, es proporciona als ciutadans una experiència més amigable amb el govern: informació en temps real sobre projectes d’obres públiques, horaris de trànsit i alertes d’emergència, i integració amb serveis web de consumidors com Google, Yelp i Zillow, la qual cosa augmenta l’ús de llocs de dades públiques. Això, al seu torn, enforteix la partida.
  1. Governabilitat: El compromís amb un enfocament centrat en les dades dóna suport als esforços del govern per establir metes clares i avaluables i rastrejar rigorosament l’exercici a favor d’aquests objectius. Això requereix que els governs ampliïn les oportunitats de col·laboració i empoderin als empleats per prendre decisions basades en fets, factors que en última instància resulten en millors polítiques públiques.
  1. Eficiència operativa: En traslladar la seva infraestructura d’intercanvi d’informació al núvol, les organitzacions governamentals també poden reinventar processos, retirar sistemes obsolets i escalar programes amb més facilitat. Mitjançant la consolidació i reutilització dels actius de les TIC, l’augment de l’accés a la informació en autoservei i la reducció de la càrrega de manteniment del sistema, les organitzacions governamentals poden estalviar milions en costos de tecnologia i personal.

L’avaluació de les polítiques públiques

Es considera una assignatura pendent. Qualsevol acció, pla, programa, projecte ha d’incloure des del primer moment del seu disseny 1 explicitació clara dels seus objectius primaris i secundaris i la manera / instrument amb el qual es va a realitzar el seu seguiment i avaluació. Una avaluació d’impacte consisteix en mesurar els efectes (outcomes, resultats, conseqüències, …) d’una acció, pla, programa o projecte sobre l’àmbit o població destinatària i conèixer si aquests efectes són en realitat atribuïbles a aquesta intervenció o no, la seva magnitud , i en quina mesura es van aconseguir respecte al que s’esperava.

Intel·ligència col·lectiva i redarquía

La possibilitat que siguin els mateixos ciutadans els que s’organitzin al marge dels partits i que dissenyin i disposin d’eines per controlar els governs i l’activitat dels seus representants, promou la construcció de capital social i d’una espècie d’intel·ligència col·lectiva (Lévy , 2004).

La redarquia, com a forma d’interrelació (/ estructura) permet la participació i la col·laboració, i per tant, l’emergència intel·ligència col·lectiva (= deliberació i presa de decisions col·lectives). La redarquía fa possible que les persones creatives optin per aquelles contribucions que més els motiven i que millor s’alineen amb les seves pròpies habilitats. Les relacions de col·laboració estan basades en la confiança, la participació i el valor afegit de les persones. La redarquía fa possible la participació de tots, treballant en comunitat, i alhora genera el seu propi mecanisme de coordinació, és a dir, el mètode principal usat per coordinar les seves activitats d’innovació i exploració de les noves realitats.

Veure la informació

En un text, posem per exemple un informe, o un conjunt de dades, s’acoblen elements de forma deliberada i es col·loquen altres amb deguda intenció. No hi ha atzar, tot és elecció. Això converteix els espais de difusió de dades obertes a inherentment subjectius en què la part governamental pren part i mostra la seva opinió. Si als textos s’uneixen imatges, esquemes, diagrames, dibuixos, es comunica de forma més àgil i efectiva i es facilita de forma més ràpida la comprensió dels conceptes i la capacitat de intuir, d’enfrontar-se a ells i de descobrir, desenvolupar i compartir noves idees (pensament visual), posant-les en contacte amb les precedents. El dibuix redueix els malentesos del discurs, sobretot perquè cada un, al fer-lo seu, el reordena i refà a la seva imatge. En dibuixar i en observar, vam compartir un sistema. A més, fins i tot pot ser divertit (Knowgarden).

Ignasi Alcalde cita tres funcions de la visualització de dades:

  1. Registre: emmagatzemar informació sintèticament
  2. Analitzar: proporcionar suport al raonament sobre la informació
  3. Comunicar: transmetre la informació a altres

Exemples de Governs Oberts

No podíem acabar aquest article sense esmentar, encara que fos de manera testimonial i per a consulta dels nostres lectors alguns exemples de Governs oberts del nostre entorn:

Aprofito per agrair la inestimable ajuda de la Cèlia Figueras Horcas [Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona 2008, Màster en Gestió de Continguts Digitals Universitat de Barcelona 2011 i Coordinadora de continguts en el desenvolupament de la intranet i el web institucional de la Corporació Sanitària Parc Taulí] en la selecció dels materials per a l’elaboració d’aquest article i en la discussió prèvia d’algun dels conceptes.

No obstant això, la responsabilitat sobre els continguts d’aquest post és absoluta i únicament meva.

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Carayannis, E.G. & Campbell, D.F.J. (2012) Mode 3 Knowledge Production in Quadruple Helix Innovation Systems, SpringerBriefs in Business 7.

http://www.springer.com/gp/book/9781461420613

Fundación Telefónica (2013) Las Tic en el Gobierno abierto: Transparencia, participación y colaboración. Ariel.

Fundación Telefónica – Diversos autores (2013) Dossier Open Government. TELOS 94. Cuadernos de Comunicación e Innovación.

Lévy, P. (2004) Inteligencia col·lectiva. Por una antropologia del ciberespacio

http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/public/documents/pdf/es/inteligenciaColectiva.pdf

Ramírez-Alujas, A.V. (2011) Gobierno abierto y modernización de la gestión pública: Tendencias actuales y el (inevitable) camino que viene. Reflexiones seminales. Revista Enfoques. Vol. IX, n. 15.

http://www.redalyc.org/pdf/960/96021303006.pdf

Peña-López, I. (2017). Citizen participation and the rise of the open source city in Spain. Bengaluru: IT for Change. Retrieved May 20, 2017.

http://ictlogy.net/articles/20170605_ismael_pena-lopez_voice_chatter_citizen_participation%20_rise_open_source_city_spain.pdf

Sibbet, D. (2012) Pensamiento visual. Cómo potenciar la innovación en equipo mediante gráficos, pósits y mapas de ideas. Connecta.

Roam, D. (2010) Tu mundo en una servilleta. Gestión 2000.

 

Altres pàgines web i documents d’interès en el tema:

http://serveisdigitals.gencat.cat/ca/serveis/xarxes-i-missatgeria-instantania/xarxes-socials/guies-i-normativa/manual-dels-governs-a-twitter/

http://exteriors.gencat.cat/web/.content/00_AMBITS/govern-obert/participacio/publicacions/guies/7_Guia-per-a-la-implantacio-del-govern-obert-als-municipis-de-Catalunya.pdf

http://www.mckinsey.com/business-functions/digital-mckinsey/our-insights/open-data-unlocking-innovation-and-performance-with-liquid-information

https://es.slideshare.net/jordigraells/open-data-i-xarxes-socials-a-ladministraci

https://knowgarden.wordpress.com/2013/11/19/south-carolina-state-agency-social-media-library-como-ejemplo-de-gobierno-abierto/

http://ictlogy.net/20170520-article-ict-based-participation-in-municipalities-from-citizen-empowerment-to-the-open-cities-network/