Nous camins per a una innovació sostenible: Primera part – La creativitat.

La innovació és considerada àmpliament un mitjà crucial per promoure la prosperitat econòmica (Von Hippel, 2007; Jaffe, 2011). La innovació com a concepte / valor ha evolucionat fins al punt de convertir-se en exigència i factor indispensable de competitivitat. Des del seu origen, que podem fixar en Schumpeter (1961) fins als nostres dies, no ha deixat d’evolucionar. Des del nostre últim post al respecte fa menys d’un any (Innovació per a combatre la pobresa)* fins a la data d’avui hem explorat la xarxa i obtingut com a resultat els últims avenços que els presentem a continuació:

creaTCAT

* poden revisar, si ho desitgen, els nostres articles sobre innovació (2013-2017) en la bibliografia al final de l’article.

1. Noves estratègies de creativitat

La creativitat és interdisciplinària. Psicòlegs, antropòlegs i sociòlegs han estudiat cada vegada més la creativitat, no només en les arts com la pintura i l’escriptura, sinó també en la ciència, el teatre, el cinema, els videojocs, la informàtica i la innovació empresarial (Sawyer, 2006 ).

L’enfocament sociocultural de la creativitat iniciat per Howard Becker, Mihaly Csikszentmihalyi i Howard Gardner va més enllà de l’individu per considerar els contextos socials i culturals de la creativitat, emfatitzant el paper de la col·laboració i el context en el procés creatiu.

1.1.  La creativitat extrema

Sembla com si de sobte tinguéssim la necessitat d’augmentar la nostra capacitat creativa i desenvolupar el que s’ha vingut a anomenar creativitat extrema, idees extremes o hipercreatividad (en ocasions vista com un problema en comptes d’una capacitat aprofitable).

Sovint les idees més extremes necessiten d’un checklist per avaluar la capacitat de portar-les a la pràctica (“portar-les a la realitat”):

  • Si és massa gran o arriscada, és possible dividir-la en petites parts i perseguir alguna / es d’elles?
  • Si és massa perillosa, ¿es pot reduir la major part del seu perill, i així i mantenir la idea el més extrema possible?
  • Si és massa ridícula o absurda, com es pot fer que sigui prou realista per començar a desenvolupar-la?
  • Si és massa radical, ¿de quina manera es pot fer que sembli no tan obertament amenaçant?
  • Si emergeix en una direcció equivocada, és possible prendre una llavor de la idea i nodrir perquè es desenvolupi de manera valuosa en una altra direcció?

Roger von Oech, especialista en creativitat afirma: “El pensament creatiu implica imaginar coses familiars sota una nova llum, cavar per sota de la superfície per trobar patrons prèviament no detectats i trobar connexions entre fenòmens no relacionats”.

1.2. L’ús d’estereotips desinhibits

S’han realitzat estudis en què els estereotips relacionats amb la creativitat poden tant millorar com disminuir l’acompliment dels individus en una tasca de pensament divergent. Els participants que van adoptar una perspectiva estereotípicament desinhibida van realitzar significativament millor una tasca de pensament divergent que els participants que van adoptar una perspectiva estereotípicament inhibida (i que el grup de control). Un altre estudi va mostrar que el mateix efecte es produeix en uns mateixos subjectes, millorant significativament quan els participants invoquen un estereotip desinhibit.

El resultat mostra que la creativitat no pot ser descrita com un tret individual estable, sinó com un producte mal·leable en context i perspectiva.

1.3. La prospectiva

Diversos estudis mostren el paper de la prospectiva en la generació d’impactes en la política d’innovació en diferents contextos nacionals, entre ells el Regne Unit, Alemanya, França, entre d’altres. La prospectiva influeix en les prioritats dels programes de finançament i, sovint, condueix a reflexions més profundes i més àmplies sobre qüestions sistèmiques i estructurals que afecten l’ecosistema d’R + D en el seu conjunt.

1.4. La co-creació

Ja en 2004 Prahalad i Ramaswamy avançaven que les experiències de co-creació constituirien la següent pràctica en la creació de valor.

Avui, el 2017, la co-creació es consolida com una pràctica aplicable a diversos escenaris i que pot ser definida com l’exercici col·laboratiu a través del qual les marques treballen de la mà dels seus usuaris amb diferents propòsits, des d’estratègies de comunicació i màrqueting , fins a portar a terme projectes d’impacte social, dissenyar nous productes o crear experiències de marca, entre d’altres.

Potenciar el pensament creatiu dels usuaris de l’empresa dóna lloc a la generació d’idees innovadores, que estan alineades directament amb les necessitats i els requeriments dels clients, la qual cosa es tradueix no només en millors estratègies, sinó també en un enfortiment notable en la relació amb els usuaris.

1.5. La connexió. Connectant a les persones per accelerar la innovació.

Per innovar es requereix compartir: el coneixement i la memòria individual es converteixen en aprenentatge i memòria col·lectiva, i l’històric es torna necessari per tal de reduir errors passats. En treballar conjuntament de manera informal, les persones comparteixen els seus coneixements i generen confiança mútua. Els llocs de connexió oberts i relaxats són components crítics en els espais destinats a fomentar la innovació.

La connexió contribueix a accelerar la innovació en diverses formes:

  • Reunint a experts en diferents àmbits de coneixement. Per exemple: experts de la indústria aeroespacial amb dissenyadors de videojocs
  • Generant xarxes de transferències de coneixements, que posen en contacte a empresaris, acadèmics, investigadors, fabricants i inversors i usuaris (quíntuple hèlix, Living Labs, …)
  • Un major acostament entre art i ciència
  • Dades obertes governamentals, per exemple, procedents de sol·licituds de permisos de construcció, informes d’inspecció de restaurants, dades procedents de xarxes de sensors, etc.

El model alternatiu del govern basat en dades genera beneficis en les quatre àrees següents:

  1. Desenvolupament econòmic: emergent economia de la informació
  2. Experiència ciutadana: oferir més serveis governamentals
  3. Governabilitat: El compromís amb un enfocament centrat en les dades
  4. Eficiència operativa: informació al núvol, reinventar processos

La facilitat de connexió entre persones i interessos permet que les redarquíes (vegin referent a això el nostre article sobre Govern obert) i d’altres models evolucionin en àmbits tan diversos com les ciutats intel·ligents (Smart Cities) o els grups de recerca en salut i contribueixen a accelerar els processos d’innovació.

 

Apèndix: Mètodes de creativitat

Els proposem una llista de metodologies per generar idees. Algunes són ben conegudes i utilitzades, i altres potser en menor grau:

  • Osborn Checklist
  • SCAMPER
  • Perfect Substitution
  • Intergalactic Thinking
  • 4-3-20 Method
  • Nagging
  • Synectics
  • Six Thinking Hats

Continuarà …

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Articles sobre innovació en aquesta web (2013-2017) i en la web de Knowgarden (2013-2015) en la que vàrem compartir autoria amb Marcos Antonio Catalán Vega:

Von Hippel, E. (2007) Horizontal innovation networks – by and for users. Industrial and Corporate Change, 16:2 (April 1, 2007).

https://academic.oup.com/icc/article-abstract/16/2/293/668931/Horizontal-innovation-networks-by-and-for-users?redirectedFrom=fulltext

https://dspace.mit.edu/bitstream/handle/1721.1/70079/von%20Hippel-Horiz%20User%20Innov%20Networks.pdf?sequence=1

Jaffe, A. B. (2011) Analysis of Public Research, Industrial R&D, and Commercial Innovation: Measurement Issues Underlying the Science of Science Policy in The Science of Science Policy: A Handbook, K. Fealing, J. Lane, J. Marburger and S. Shipp, eds., Stanford: Stanford Business Books, 2011.

Sawyer, R.K. (2006) Explaining Creativity: The Science of Human Innovation. University Press (2012 Second Edition).

Von Oech, R. (2008) A whack on the side of the head. How you can be more creative.  Grand Central Publishing. Hachette Book Group. New York. (Revised and updated edition).

Von Oech, R. (1986) A kick in the seat of the pants. Using your explorer, artist, judge, & Warrior to be more creative. Harper Perennial.

Csikszentmihalyi, M. (1998) Creatividad: El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Paidos.

https://www.amazon.es/Creatividad-psicolog%C3%ADa-descubrimiento-invenci%C3%B3n-Transiciones/dp/8449305101/ref=sr_1_3?ie=UTF8&qid=1498838206&sr=8-3&keywords=Mihaly+Csikszentmihalyi

Gardner, H. (2011) Inteligencias múltiples: La teoría en la práctica. Paidos.

https://www.amazon.es/Inteligencias-m%C3%BAltiples-pr%C3%A1ctica-Biblioteca-Gardner/dp/8449325943/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1498838435&sr=8-1&keywords=howard+Gardner

Morris, L. (2016) Foresight and Extreme Creativity: Strategy for the 21st Century. Futurelab.

https://www.amazon.es/Foresight-Extreme-Creativity-Strategy-Century/dp/1530931614/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1498900014&sr=8-1&keywords=Foresight+and+Extreme+Creativity%3A+Strategy+for+the+21st+Century

Baird, N. (2017) Co-Creation: The Future Of Retail Stores? Forbes. Jan 31, 2017.

https://www.forbes.com/sites/ashoka/2014/02/04/why-co-creation-is-the-future-for-all-of-us/#70b077242a65

Prahalad, C.K. y Ramaswamy, V. (2004) Co-creation experiences: the next practice in value creation. Journal of interactive marketing. Volume 18. N. 3. Summer 2004.

https://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/handle/2027.42/35225/20015_ftp.pdf

Crandell, Ch. (2016) Customer Co-Creation Is The Secret Sauce To Success. Forbes. Jun 10, 2016.

https://www.forbes.com/sites/christinecrandell/2016/06/10/customer_cocreation_secret_sauce/#38d0dbfc5b6d

Medland, D. (2016) Co-Creation Is Both Collaborative Leadership And Survival. Forbes. Nov 24, 2016.

https://www.forbes.com/sites/dinamedland/2016/11/24/co-creation-is-both-collaborative-leadership-and-survival/#1d113b5f278e

Bhalla, G. (2016) Collaboration and Co-creation: The road to creating value. The Marketing Journal. May 25, 2016.

http://www.marketingjournal.org/collaboration-and-co-creation-the-road-to-creating-value/

Cashman, T. (2014) How Governments can use networks to accelerate innovation. Effective Governing. April 10, 2014.

Dumas, D. y Dunbar, K. N. (2016). The Creative Stereotype Effect. PLoS ONE, 11(2).

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4749277/

Havas, A. et al. (2010) The impact of foresight on innovation policy-making: recent experiences and future perspectives. Research Evaluation, 19(2), June 2010.

http://www.econ.core.hu/file/download/econ.core.hu/havas_reseval.pdf

Cassingena, J. (2013) Impact of Technology Foresight. Manchester Institute of Innovation Research. Manchester Business School, University of Manchester. January 2013. Compendium of Evidence on the Effectiveness of Innovation Policy Intervention.

http://www.innovation-policy.org.uk/share/15_Impact%20of%20Technology%20Foresight.pdf