Nous camins per a una innovació sostenible: Segona part – Les infraestructures.

2. Infraestructures i metodologies per innovar

El desenvolupament de la innovació en una societat requereix una infraestructura global que faciliti l’accés i l’intercanvi d’informació, la seva transformació en coneixement mitjançant l’aprenentatge i la construcció de capacitats, i el pas de coneixement a innovació mitjançant la recerca, l’I + D i la co-creació.

Aquest procés de construcció d’infraestructures per innovar és alhora un procés empresarial i un procés de la societat en el seu conjunt en el qual intervenen els governs, les universitats i els centres de recerca, les empreses i els ciutadans.

infraCAT

Tot això no seria factible sense les xarxes socials (blocs, wikis, …) que permeten buscar i connectar a les persones, intercanviar experiències, idees i coneixement de forma ràpida, i amb això, estar al corrent del que els altres estan fent (intel·ligència col·lectiva) i, el més important: col·laborar i participar de forma activa.

2.1. Comunicació (col·laborativa) aplicada a la innovació

Si les idees no es comparteixen de forma oberta com poden descobrir-se-ne de noves? Perquè la comunicació sigui efectiva ha de respectar alguns principis:

  1. Oberta
  2. Transparència
  3. Participació
  4. Conversa
  5. Reconeixement

Si les persones no obtenen el reconeixement oportú a la seva contribució / aportació / participació com van a continuar compartint?

2.2. Estructura, procés i estratègia d’innovació a l’empresa

La innovació necessita una estructura que permeti ancorar el procés d’innovació en l’organització proporcionant-li un equip sòlid i ben construït (teambulding):

  1. Qui cerca idees
  2. Qui decideix sobre el seu seguiment
  3. Qui les desenvolupa
  4. Quines idees es troben a les estructures d’R + D establertes
  5. Quines idees necessiten diferents equips de desenvolupament

Respecte al procés:

  1. Definició de les tasques de gestió crítiques
  2. Elaboració d’un mapa del procés d’innovació
  3. Creació d’un marc per a l’execució de projectes (evitant estructures paral·leles)

Per a això s’ha d’elegir una determinada estratègia prou flexible i orientada al context (adaptativa) que segueixi un camí prèviament definit:

  1. Triar bé l’espai (mercat) en el qual competir: anticipar les necessitats dels clients, la competència i els components (el grau de maduresa del mercat, la complexitat dels productes i l’accés als components)
  2. Utilitza la informació recollida en el procés de recerca: patents, experts en tecnologia, … intangibles (innovacions de procés o de model de negoci)
  3. Utilitza la lògica oportuna per guiar les seves decisions operatives, per exemple, de producte mínim viable (MVP) o de cicles d’iteració successius …
  4. Aplicar l’estratègia, per exemple, posar productes relativament simples en el mercat de forma ràpida, o combinacions de propietats de productes i serveis que responguin millor al valor percebut pels clients potencials (Blue Ocean Strategy, o Jobs To Be Done, per exemple)
  5. Detectar les senyals de canvi d’estratègia abans que els competidors, per exemple, l’augment o disminució de la complexitat, l’augment de les associacions de llicències i de les adquisicions de tecnologia, la creació de nous ecosistemes de desenvolupadors,…
  6. Utilitzar enfocaments de resolució de problemes complexos, siguin problemes ben estructurats, mal definits o fins i tot resistents (wicked problemes).
  7. Definir i executar l’estratègia com a forma de resolució de problemes.

2.3. El desconegut i el ignorat

La incertesa, el desconegut, el ignorat, poden ser terrenys fructífers per a la innovació, potser més que experimentar sobre allò que ja coneixem i sobre el que tenim molta informació. En els últims anys s’han desenvolupat eines que permeten un abordatge sistemàtic a aquest terreny. Un d’ells permet connectar la metodologia Agile i el Pensament de Disseny (Design Thinking): S’anomena LeanUX i traça un doble eix sobre el conegut i el desconegut i entre l’important i el que no ho és.

A “La innovación que sí funciona”, quan parlen de la paradoxa de la innovació, Davila, Epstein i Shelton (veure bibliografia al final) mostraven que la innovació disruptiva es dirigeix ​​necessàriament cap a la gestió de la ignorància, un terreny en el qual els nous coneixements fan aparèixer el canvi tecnològic, i amb ell, la capacitat de nous processos i productes, i simultàniament canvis en els models de negoci. Un terreny amb elevats graus d’incertesa i risc i graus més reduïts de coneixement.

2.4. Innovació Agile

Anomanem “Agile” a un conjunt de mètodes d’enginyeria del programari basats en el desenvolupament iteratiu i incremental de petites parts, on els requisits i solucions evolucionen amb el temps segons la necessitat del projecte. Així el treball és realitzat mitjançant la col·laboració d’equips auto-organitzats i multidisciplinaris, immersos en un procés compartit de presa de decisions a curt termini. Cada iteració del cicle de vida inclou: planificació, anàlisi de requisits, disseny, codificació, proves i documentació.

El trasllat de les metodologies Agile a la seqüència de la innovació pressuposa algunes característiques:

  1. Acceleració
  2. Simplicitat
  3. Col·laboració
  4. Equips multidisciplinaris acte-organitzats i orientats al client
  5. Comunicació oberta, àgil i freqüent
  6. Experimentació, prototipat i test ràpid
  7. Estratègia d’innovació clara i diàfana
  8. Flexibilitat i adaptabilitat a l’entorn

2.5. Innovació sostenible i disseny sostenible

Innovació sostenible és aquella innovació l’objectiu principal és abordar un repte social o mediambiental, generant al seu torn valor, o el que és el mateix, que té un impacte positiu en la societat o en el medi ambient, utilitzant la tecnologia com a principal eina i sent rendible econòmicament parlant.

Els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible llançats per les Nacions Unides i adoptats per 193 països, suposen una nova oportunitat de competitivitat per a les empreses i, especialment, la innovació sostenible esdevé la millor via per resoldre els grans problemes a què ens enfrontem per la nostra supervivència.

Stuart Walker és un fervent impulsor d’un nou disseny que busca un significat i un valor més d’acord amb les necessitats socials i mediambientals i alhora amb principis filosòfics i ètics contemporanis molt distants amb les pràctiques d’explotació que encara perduren en la nostra societat. Segons aquest autor el canvi positiu es farà a través de l’educació, el diàleg, i per moltes persones en l’àmbit local tractant de fer el que ells creuen correcte, superant l’interès propi, l’avarícia, el curt termini i la cobdícia i treballant cap el bé comú. Les iniciatives a petita escala en l’àmbit local poden basar-se en el coneixement local, adaptar-se a les condicions locals i mantenir-se flexibles, adaptables i dinàmiques.

La comunitat, la tradició, els valors que val la pena transmetre a la següent generació, un sentit d’identitat i significats espirituals més profunds es troben tots dins de contextos específics. Estan lligats a patrons de pensament, pràctiques i costums que estan informats per la topografia, el clima, els ecosistemes i la història humana i les interaccions interculturals d’un lloc específic.

2.6. Models de gestió sostenibles

ENDS (Environmental Data Services) sosté que hi ha dos models diferents per a organitzar-se per a la sostenibilitat:

  • Arquetip de sostenibilitat: Es desenvolupa una estratègia integral de sostenibilitat que cobreix els impactes al llarg de la cadena de valor (producció – consum) que és d’on procedeixen els principals impactes ambientals i socials. Els treballs estan focalitzats en el disseny de l’estratègia, el monitoratge de l’acompliment i la generació d’informes.
  • Arquetip de compliment: Hi baixos nivells d’integració i suport més enllà d’assegurar el compliment, i l’estratègia està centrada en millores incrementals de l’eficiència mediambiental. Els treballs poden coincidir amb els realitzats per a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i estan enfocats en el compliment.

 

Si en voleu saber una mica més … (Veure més bibliografia en l’article anterior)

 

Walker, S. (2017) Design for life: creating meaning in a distracted world. Routledge, 18 April 2017.

Walker, S. (2014) A narrowing of meaning: loss of narrative unity and the nature of design change. Int. J. Sustainable Design, Vol. 2, No. 4, 2014.

http://www.inderscienceonline.com/doi/abs/10.1504/IJSDES.2014.071462

Harrington, H.J. y Voehl, F. (2016) The Innovation Tools Handbook. Organizational and operational tools, methods, and techniques that every innovator must know. CRC Press. Taylor & Francis Group.

Cook, P. (2008) Leading Innovation, creativity and enterprise.

Davila, T, Epstein, M.J. y Shelton, R. (2007) La innovación que sí funciona: Cómo gestionarla, medirla y obtener beneficio real de ella. Deusto.

https://www.amazon.es/innovaci%C3%B3n-que-funciona-gestionarla-beneficio/dp/8423424359/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1499533404&sr=8-1&keywords=la+innovaci%C3%B3n+que+si+funciona

Morris, L. et al. (2016) Agile Innovation: a revolutionary way to achieve shared stimulate innovation and accelerate success. Mar, 1.

 

Otras páginas web de interés:

https://blog.codeship.com/five-suggestions-for-building-an-infrastructure-for-innovation/

http://cocreation-net.com/blog/the-infrastructure-for-innovation-2/

http://sloanreview.mit.edu/article/harnessing-the-secret-structure-of-innovation/