Les memòries de l’home. Primera part

Podem afirmar, com veurem a continuació, que la memòria de cada un de nosaltres comença en el nostre interior i continua en el nostre entorn amb el qual interaccionem contínuament. Dit d’una altra manera, la nostra memòria no pot ser entesa com un òrgan que compleix una funció, sinó com un conjunt de múltiples activitats de diversa índole adreçades a actualitzar en el nostre pensament informacions que no es troben presents en la consciència.

És alhora una memòria individual i col·lectiva, i tant a nivell individual com social l’anem alterant conforme l’evoquem.

memo3CAT

Però abans de parlar de memòria interna i externa hem de fer un breu apunt sobre la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini.

Memòria a curt i memòria a llarg termini

El psicòleg William James (1890) va ser el primer a fer una distinció formal entre les dues memòries.

La memòria a curt termini és el sistema on l’individu maneja la informació a partir de la qual està interactuant amb l’ambient. Aquesta informació està limitada a aproximadament de 7 a 9 elements durant 30 segons (span de memòria) si no es repassa.

Les funcions generals d’aquest sistema de memòria abasten la retenció d’informació, el suport a l’aprenentatge de nou coneixement, la comprensió de l’entorn en un moment donat, la formulació de metes immediates i la resolució de problemes. A causa de les limitacions de capacitat, quan una persona realitza una determinada funció, les altres no es podran dur a terme en aquest moment.

La memòria de treball o memòria operativa està formada per diversos subsistemes, a saber: un sistema supervisor (l’executiu central) i dos magatzems secundaris especialitzats en informació verbal (el bucle fonològic del qual parlarem més endavant) i visual o espacial (l’agenda visuoespacial ).

La memòria a llarg termini és un magatzem al que es fa referència quan comunament parlem de memòria en general. És a on s’emmagatzemen els records viscuts, el nostre coneixement sobre el món, imatges, conceptes, estratègies d’actuació, etc.

Disposa de capacitat desconeguda i conté informació de diferent naturalesa. Es considera la “base de dades” en la qual s’insereix la informació a través de la memòria de treball, per usar-la posteriorment.

Un cop feta la introducció sobre el curt i el llarg termini de la memòria, tornem al principi: memòria interna i externa:

La memòria interna

La memòria com a funció sorgeix en el cervell dels éssers vius quan, en un entorn competitiu, han de desplaçar-se per aconseguir aliment i reproduir-se i evitar ser caçats per altres éssers (Coolidge, 2009). Així, la funció principal d’un cervell és protegir contra la variabilitat ambiental a través de l’ús de la memòria a més d’altres estratègies cognitives que permetran a un organisme trobar els recursos necessaris per sobreviure, especialment durant períodes d’escassetat (vegin el nostre article sobre selecció natural).

El transcórrer dels temps permet emmagatzemar en aquesta memòria interna coneixement (saviesa) útil transmissible d’una generació a la següent.

La informació acumulada de l’experiència permet una millor presa de decisions i, per tant, major supervivència ja que un sistema de memòria (de treball i episòdic) permet, no solament recordar (episodis), sinó també simular futurs (episodis), i per tant, preveure i planificar.

La neuropsicologia relaciona de manera significativa les emocions amb la formació de la memòria, i amb ella, el paper de l’amígdala (vegin el nostre article sobre la psicologia de la música).

La memòria en el nostre entorn

En algun moment de la història evolutiva de l’homo sapiens, creuem un llindar quan teníem prou informació cerebral com per produir cultura i art.

Alguns sociobiòlegs defineixen la cultura com una mena d’unitat de la ment que és independent dels cossos (mem: una idea, comportament o estil que s’estén de persona a persona dins d’una cultura). Els defensors del concepte consideren als mems com a anàlegs culturals a gens en que s’auto-repliquen, muten i responen a pressions selectives. La cultura i els cervells que li donen suport van entrar en una mena de cicle de retroalimentació positiva i el millor cervell en propagar els mems va tenir èxit (Wilson, 1975).

Formes de memòria

Podem convenir a l’existència de diverses formes de memòria, encara que tal vegada hi hagi més o algunes d’elles puguin ser fins a cert punt redundants (la redundància també és un valor positiu en l’esfera de la informació i de la comunicació):

  • La memòria genètica
  • La memòria semàntica
  • La memòria lingüística
  • La memòria cultural
  • La memòria biocultural
  • La memòria patrimonial i paisatgística

La memòria genètica des del punt de vista de la Biologia

La memòria genètica o atàvica és un concepte que descriu una varietat de processos pels quals el material genètic (ADN/codi genètic) confereix, de forma estable, una memòria de la història d’un individu o una espècie en ser objecte d’herència a través de la divisió cel·lular (mitosi o meiosi).

En biologia, la memòria està present si l’estat d’un sistema biològic depèn de la seva història a més de les condicions presents.

En genètica de poblacions i evolució, la memòria genètica representa la història gravada dels canvis adaptatius en una espècie.

Un estudi recent a la Universitat Emory suggereix que es poden heretar els records dels nostres pares; fins i tot dels nostres avis. Els experimentadors van entrenar a ratolins perquè tremolessin espantats en percebre certa olor. Els fills, també els néts d’aquests ratolins, van exhibir la mateixa reacció a aquesta aroma, tot i no haver-la sentit mai aquesta olor.

La memòria genètica des del punt de vista de la Psicologia

En psicologia, la memòria genètica és una memòria present des del naixement que existeix en absència d’experiència sensorial, i que és incorporada al genoma al llarg de grans períodes de temps. Es basa en la idea que experiències comunes d’una espècie acaben incorporades en el seu codi genètic, no per un procés lamarckià que codifica memòries específiques sinó com una forma de codificar una predisposició a respondre de certa manera a certs estímuls. Aquesta teoria és invocada per explicar la memòria genètica ancestral o racial postulada per Carl Jung (vegeu el concepte d’inconscient col·lectiu que vàrem tractar en el nostre post sobre processos inconscients de l’organització).

Herència d’instints

Un comportament és una cosa que un organisme fa o una resposta que un organisme té a un canvi en el seu ambient. Els comportaments dels animals poden ser instintius (heretats) o apresos. Els instints són comportaments heretats. Els instints no han de ser ensenyats. La respiració, el parpelleig, la hibernació d’alguns animals, la migració d’alguns animals, els patrons de son, les arrels que creixen a terra i les plantes que creixen cap a la llum són exemples d’instints.

 

Continuarà …

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Barret-Ducrocq, F. (Editor) (2002) ¿Por qué recordar? Academia Universal de las culturas. Ediciones Granica SA, 2002.

https://www.amazon.es/Por-Que-Recordar-Spanish-Desconocido/dp/9506414920/ref=sr_1_2?ie=UTF8&qid=1500738359&sr=8-2&keywords=por+que+recordar

Coolidge, F.L. y Wynn, T. (2009) The Rise of Homo sapiens. The Evolution of Modern Thinking. Wiley-Blackwell.

https://www.amazon.es/RISE-HOMO-SAPIENS-Evolution-Thinking/dp/1405152540/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1500737774&sr=8-1&keywords=the+rise+of+homo+sapiens

Pinker, S. (2015) How the mind Works. Penguin.

https://www.amazon.es/How-Mind-Works-Steven-Pinker/dp/0141980788/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1500737896&sr=8-1&keywords=how+the+mind+works

Baddeley, A.D. (1983) Working Memory. Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, Vol. 302, No. 1110. Functional Aspects of Human Memory (Aug. 11, 1983), 311-324.

http://tecfaetu.unige.ch/perso/maltt/carlei0/Fichiers/Baddeley1983.pdf

 

Altres pàgines web d’interès sobre el tema:

http://memohumana.blogspot.com.es/search?updated-min=2014-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2015-01-01T00:00:00-08:00&max-results=6