Praxeologia o Teoria de l’acció humana

La noció d’acció, les seves implicacions metafísiques, les seves diferències amb el “fet social” i les diferents disciplines que han abordat l’estudi de l’acció racional des de la filosofia (incloent la filosofia de la ciència, del dret, de la tècnica, …) la teologia, l’antropologia, la medicina, l’economia, la jurisprudència i el dret, la matemàtica, la lògica i la teoria de jocs, la psicologia i la psicoanàlisi, la sociologia, la ciència política, la història, la pedagogia, i fins i tot la física, la biologia i l’estètica (la creació artística), fan de l’estudi de l’acció humana un tema multidisciplinari.

acciCAT

La praxeologia és l’estudi d’aquells aspectes de l’acció humana que es poden captar a priori; en altres paraules, es refereix a l’estructura lògica de l’acció humana, a l’anàlisi conceptual i a les implicacions lògiques de la preferència, l’elecció, els esquemes mitjans-fins, etc.

El primer postulat de la praxeologia de la qual obté els seus axiomes o principis elementals és que l’home actua de forma racional. “Racional” no implica que s’assignen amb perfecta eficiència els mitjans escassos amb referència als fins prioritaris, tenint perfecta i completa informació, sinó que, s’assignen mitjans a fins, en presència del possible error en assignació i incertesa respecte al coneixement limitat de uns i altres.

Els principis bàsics de la praxeologia van ser enunciats pels filòsofs grecs, Aristòtil entre d’altres, els qui els van usar com a base per a una ètica eudemonística (= justificació de tot allò que condueix a la felicitat). Aquest enfocament va ser desenvolupat pels escolàstics, com Tomàs d’Aquino, qui van ampliar la anàlisi praxeològica als fonaments de l’economia i a les ciències socials.

A la fi del segle XIX, l’enfocament praxeològic de l’economia va ser redescobert per Carl Menger, fundador de l’Escola austríaca. El terme praxeologia va ser aplicat primer a aquest enfocament per l’economista austríac Ludwig von Mises (1881-1973). Juntament amb els seus estudiants (incloent Friedrich Hayek -Nobel d’Economia a 1974- i Murray Rothbard), Mises va emprar principis praxeològics per demostrar que una gran part de la teoria econòmica i social existent era conceptualment incoherent.

L’argument de Mises és que els mètodes de les ciències naturals usats per l’economia neoclàssica no poden usar-se amb èxit per a la teoria econòmica. Argumenta l’existència d’un coneixement a priori, la validesa de la teoria pura, l’ús de la lògica deductiva, la implacabilitat del dret econòmic i la visió que l’economia no és més que una part d’una disciplina més àmplia que és la praxeologia: la ciència de l’acció humana.

El paradigma neoclàssic de l’economia (tradició Cambridge-Lausanne), el més àmpliament desenvolupat i conegut, posa èmfasi en els aspectes de l’acció més d’acord amb l’elecció de fins alternatius per a la consecució de fins daus, i amb el seu objectiu, l’eficiència . Aquesta concepció ha portat a un desenvolupament aliè al de l’ètica, la ciència normativa de l’acció humana orientada a la consecució de les finalitats de l’home … [..] la reflexió sobre la teoria de l’acció, en què ha destacat l’economia , hauria de ser capaç d’il·luminar la reflexió de l’ètica sobre la conducta humana (Argandoña, 2005).

Vegem els principis de l’acció humana:

Qualsevol acte humà respon a un motiu, una intenció, un propòsit (conscient) de qui realitza l’acció. La fi pot venir provocat per l’entorn, i actuar com a reacció, però ho fa sempre amb un cap subjectiu, propi del subjecte, l’agent que realitza l’acció.

“L’acció humana és una conducta conscient, mobilitzada voluntat transformada en actuació, que pretén aconseguir precisos fins i objectius; és una reacció conscient de l’ego davant els estímuls i les circumstàncies de l’ambient; és una reflexiva acomodació a aquella disposició de l’ambient que està influint en la vida del subjecte “(Mises, 1949).

“Els éssers humans actuen, en general, amb ànim de resoldre els seus problemes, amb ànim d’aconseguir l’assoliment de satisfaccions o la desaparició d’insatisfaccions” (Pérez López, 1991).

Pérez López distingeix els elements que intervenen en l’acció:

  • La interacció: acció – reacció entre la persona que realitza l’acció i aquella a qui afecta la decisió
  • La persona que realitza l’acció, en la qual es produeix un aprenentatge (+ o -) en funció de la consistència de l’acció
  • La persona a qui afecta la decisió, que igualment experimentarà un aprenentatge.

I els motius que el mouen a l’acció:

  • Motius extrínsecs: per obtenir un benefici que prové de l’entorn
  • Motius intrínsecs:
    1. Aprenentatge * operatiu: per aprendre o adquirir coneixements, destreses, tècniques, … i superar un repte, resoldre un problema, …
    2. Aprenentatge avaluatiu: per a l’avaluació d’altres persones, per desenvolupar la capacitat avaluativa, el valor que els atorguem a elles i als seus accions
  • Motius transcendents: busquem la utilitat o el benefici que tindrà l’acció per a altres persones (necessitats materials, de coneixement i de desenvolupament humà). En ocasions aquests motius responen a l’altruisme.

* Aprenentatge = qualsevol canvi que passi en els agents com a conseqüència de l’execució del procés d’interacció, sempre que aquest canvi sigui significatiu per a l’explicació de les futures interaccions.

A més, Pérez López aprofundeix en l’anàlisi de l’acció dins del propi subjecte, en l’aprenentatge i en la relació amb els altres, incorporant els conceptes de confiança, eficàcia, eficiència i consistència de la decisió (impacte de la decisió en les persones afectades ).

Argandoña (2005) cita els passos que se succeeixen en una acció:

  • La identificació d’una situació menys satisfactòria, una necessitat en el subjecte o fora d’ell, però que l’afecta, que pot ser convertida en una situació més satisfactòria, per tant, s’estableix la finalitat de l’acció (la desitjabilitat de aquesta transformació).
  • La deliberació del agent en la qual:
    1. Identifica els mitjans o recursos disponibles
    2. Formula les alternatives per a la consecució de la fi
    3. Analitza les conseqüències que cal esperar de la seva aplicació
    4. Estableix els criteris econòmics, ètics, socials, polítics, etc. amb els que avaluarà els mitjans i porta a terme aquesta avaluació
  • La concreció de la motivació actual que impulsa a posar en marxa l’actuació
  • La decisió o elecció dels mitjans per dur a terme l’acció
  • L’execució de l’acció
  • Les conseqüències o resultats de l’acció (en quina mesura s’aconsegueix el fi previst o es produeixen altres efectes, desitjats o no)
  • L’avaluació dels resultats aconseguits, i per tant l’aprenentatge de l’agent
  • La correcció de la decisió si es va a repetir en el futur o si forma part d’un pla de més llarg abast

De la teoria de l’acció humana en les organitzacions

Per a Pérez López (1991) resulta evident que el funcionament de les organitzacions humanes tan sols podia ser analitzat de manera científica a través de l’explicació de les accions de les persones que componen aquestes organitzacions. També era evident per a aquest autor que la realització d’una acció concreta, en lloc d’altres diferents que fossin també possibles per a una persona donada, havia de ser explicada en funció de la decisió presa per aquesta persona. En definitiva, doncs, el punt de partida per elaborar una «Teoria de l’organització» havia de ser una «Teoria de la Decisió». Les decisions determinen les accions concretes que realitzen les persones, i és aquesta suma d’accions la que constitueix l’acció conjunta de l’organització formada per aquestes persones. La naturalesa d’una organització especifica el conjunt d’accions possibles d’aquesta organització, de la mateixa manera que la naturalesa de les persones especifica el conjunt d’accions possibles per a aquestes persones.

De l’acció humana a l’acció social

L’acció social és tota acció que tingui un sentit per als que la realitzen, afectant la conducta d’altres, orientant l’acció esmentada per aquesta afectació.

El concepte d’acció social pertany a l’univers de la Sociologia, que és la ciència que es dedica a l’estudi dels grups socials. En el seu significat més ampli, una acció social és aquella acció humana que afecta la conducta d’altres. El sociòleg Max Weber va contemplar quatre tipus d’acció social: la tradicional (vinculada als costums), l’afectiva (relacionada amb les emocions), la racional d’acord amb valors (guiada per una norma moral) i la destinada a obtenir un fi racional.

Segons Max Weber, la Sociologia és una ciència que procura la comprensió i interpretació de l’acció social per, des d’ella, aconseguir una explicació causal tant del curs de la pròpia acció social com dels seus efectes.

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Platón. Hiparc. Protàgores

Aristòtil (1984) Ètica a Nicòmac. 4ª ed., Espasa-Calpe. Madrid.

Tomás de Aquino. Summa Teològica (escrita entre 1265-1274).

Mises, L.von (1949) Human action. Yale University Press, New Haven. Trad. Esp. : La Acción humana. Tratado de Economía. Madrid. Unión Editorial, 5ª ed. 1995.

Mises, L.von (1998) Human action. A treatise on Economics. The Scholar’s edition. Ludwig Von Mises Institute. Auburn, Alabama.

Pérez López, J.A. (1991) Teoría de la acción humana en las organizaciones. La acción personal. Rialp. Madrid.

Argandoña, A. (2005) Economía, teoría de la acción y ética. Ética y Economía. Junio 2005. Nº 823. ICE.

http://www.revistasice.com/CachePDF/ICE_823_29-38__4F570637C4DA13E4D287732FDA55D2D6.pdf

Ravier, A. (2011) El método de la economía política. Criterio Libre, 9 (14). Bogotá (Colombia). Enero-Junio 2011. Pp. 43-64.

http://www.unilibre.edu.co/CriterioLibre/images/revistas/14/art2.pdf

Weber, M. (1993) Economía y Sociedad. Madrid. Fondo de Cultura Económica. 10ª reimpresión.

 

Altres pàgines web d’interès sobre el tema:

http://www.miseshispano.org/2014/01/la-accion-humana-es-una-accion-con-un-proposito/

http://www.aperturas.org/articulos.php?id=0000140

https://elfilosofo.wordpress.com/filosofia-i/filosofia-moral-y-politica/

http://www.libertyk.com/blog-articulos/2016/7/16/i-la-escuela-austriaca-de-economa-la-economa-como-teora-de-la-accin-humana-por-jan-doxrud

http://riosmauricio.com/2012/10/praxeologia-la-teoria-general-de-la-accion-humana/

http://reformedlibertarian.com/articles/economics/economics-and-human-action-praxeology-as-a-chosen-methodology/

http://letraslibertarias.com/index.php/home/post/la-teoria-sociologica-desde-la-escuela-austriaca-de-economia-