Mercats. Segona part: la Catalàxia

L’objectiu d’aquest article és explicar el significat de Catalàxia o Catalàctica alhora que aprofundir en la idea del mercat com a expressió de l’ordre social capitalista. Ho farem presentant de forma molt simplificada el pensament  d’Adam Smith (1723 – 1790) i el de Friedrich Hayek (1899 – 1992).

merc2CAT

1.De Adam Smith a Friedrich Hayek

L’economia política neix amb la implantació del capitalisme i té en Adam Smith el seu marc fundacional. Ell ho s’inaugura amb una interpretació sistematitzada de l’ordre social capitalista, observant des del punt de vista de la producció, acumulació i excedent i des del punt de vista del mercat.

La solució de Smith de la mà invisible *, en el qual els interessos privats en comptes de xocar produeixen el benestar social, s’oposa i supera les formulacions del contracte social anteriors per explicar l’aparició de l’incipient ordre liberal social de la seva època.

* La mà invisible és una metàfora que assenyala a l’economia de mercat com a eina per assolir el benestar social mentre es busca el propi interès. Apareix en la seva obra “Teoria dels sentiments morals” de 1759 i en “La riquesa de les nacions” de 1776.

Adam Smith, en oferir la solució del mercat com una explicació de l’aparició de l’ordre social, defineix el disseny de l’economia com a ciència, mentre dialoga amb la qüestió filosòfica central del seu moment: com entendre l’aparició de l’ordre social sense recórrer a la explicació divina. “Quan els àngels són expulsats del cel, l’home deixa de proporcionar una explicació de l’ordre físic i una forma d’intel·ligibilitat per a l’ordre social”.

Hayek segueix a Smith i produeix una teoria del mercat que es tradueix en una teoria de la societat. A més, va més enllà dels límits de l’economia per situar-se al pla de la filosofia social i la teoria de la història.

Hayek ha construït una teoria de mercat actual, molt més seductora que els pesats models matemàtics dels neoclàssics (o del Neokeynesianisme) i que, per això, encara es pot veure avui la influència que la seva teoria exerceix en alguns cercles acadèmics i en la difusió a la societat en general a la idea del mercat com a solució per als impases viscuts per l’ordre social del capitalisme.

Hayek va ser el mentor del Col·loqui de Mont Pelerin, Suïssa, el 1947, que incloïa, entre els seus trenta-set il·lustres participants a Karl Popper, Lionel Robbins, Milton Friedman, Fritz Machlup, Frank Knigth, Ludwig von Mises, Michael Polanyi i Maurice Allais. La Societat de Mont Pelerin, que va presidir 14 anys, va tenir com a objectiu fer front a la crisi moral, intel·lectual i econòmica post-bèl·lica a través d’un projecte polític-econòmic, el fonament era la llibertat d’un poble en el context de les societats obertes o grans societats. Els enemics d’aquesta societat oberta eren els règims totalitaris del feixisme i l’estalinisme.

2.De la Catalaxia

El terme catalaxia o cataláctica prové del grec katallasso (καταλλάσσω) i té tres significats:

  1. Intercanvi
  2. Admetre o ser admès a la comunitat
  3. Canviar, passant de ser enemic a amic

El punt 1 ens porta a repensar l’intercanvi com tota relació entre dues o més persones que actuen espontàniament i que esperen obtenir alguna recompensa d’aquesta relació, que es mantindrà si les seves esperances es confirmen.

El punt 2 ens remet a les nocions de simpatia d’Adam Smith (1759). Per a ell la simpatia era l’actitud que porta a cada persona a posar-se en les sabates de l’altre (nosaltres avui en diem empatia). Significa la inclusió. Que tothom sigui admès en el mercat. És una condició necessària perquè el mercat funcioni.

El punt 3 posa en evidència la necessitat que els individus cedeixin als seus interessos, de tal manera que la relació d’enemistat es converteixi en amistat. Amb els enemics no es negocia, es fa la guerra. El procés del mercat implica que l’enemic passi a ser amic. L’ordre del mercat és llavors possible entre amics. (¿Enemic – Client – Amic?) …

La catalaxia és una teoria sobre la manera en que un mercat lliure fixa els preus i els intercanvis en un mecanisme d’ordre espontani, que normalment es produeix sense necessitat que hi hagi objectius comuns ni planificats entre els agents econòmics.

El seu objectiu és l’anàlisi de totes les accions i de tots els fenòmens que succeeixen al mercat amb totes les seves arrels, ramificacions i conseqüències. No hi ha dubte que les persones que participen en un mercat estan motivades, no només pel desig d’aconseguir menjar, eines, habitatge, etc., sinó també per múltiples ideals. Les accions humanes tenen a veure tant amb coses materials com immaterials. La persona escull entre diverses alternatives, no importa si són classificades com materials o no (vegeu al respecte el nostre article anterior Mercat. Primera part).

La catalaxia es fonamenta en el càlcul econòmic i permet rastrejar en un mercat quina ha estat la formació de preus fins al punt en que l’agent econòmic decideix, així, ens explica els preus de mercat com són, no com haurien de ser idealment. Les lleis de la cataláctica no són judicis de valor, sinó que pretenen ser regles exactes, objectives i dotades de validesa universal.

El concepte va ser emprat de manera sistemàtica per primera ocasió per l’economista austríac Ludwig von Mises (1881-1973). El seu alumne Friedrich Hayek va usar el terme catalaxia per descriure “l’ordre que sorgeix per l’ajust recíproc de moltes economies individuals en un mercat”.

La catalaxia presenta els complexos fenòmens del mercat com “els resultats d’innombrables accions, eleccions i preferències conscients i intencionades dels individus, cadascun dels quals, sota determinades circumstàncies, intenta, en la major mesura possible, aconseguir diferents objectius i desitjos i evitar conseqüències no volgudes ”

Aquestes eleccions individuals són els reguladors últims del mercat i determinen tant l’oferta i la demanda com els preus i els guanys i les pèrdues. Tot i que els governs puguin tractar de fixar els preus, l’última paraula la tenen les accions individuals a través dels seus esforços competitius per aconseguir diners i béns i serveis.

Hayek se sentia incòmode amb l’ús de la paraula “economia” l’arrel grega, que es tradueix com “administració de la llar”, implicava que els agents econòmics en una economia de mercat compartien fins o objectius, de manera que parla de Catalaxia i de la ciència de la praxi, la Praxeologia, que és, d’acord amb l’Escola austríaca la “Ciència de l’acció humana“, de la qual l’economia és només una part.

L’ordre resultant de la societat projectat per Hayek és un ordre espontani, la filla afavorida de la catalaxia, una estructura transcendental, o una categoria inaccessible a la raó conservada per ell en el mite de la mà invisible. L’origen de la katallasso significa canviar, però el joc de la catalaxia, per Hayek, és més que un intercanvi: és el joc de la competència, per excel·lència, l’única manera de generar riquesa.

En la seva teoria de l’evolució cultural hi ha un procés d’aprenentatge social en què s’entén que com més part de la societat es fa més complexa, més correctes i espontànies són les regles, les regles que reafirmen el joc catalític del mercat.

En aquesta teoria, Hayek afirma que el seu objectiu és explicar com funciona el procés sense intentar explicar els seus resultats o predir el seu curs. La raó i la cultura, per a ell, es desenvolupen conjuntament. Criticant el que ell anomena el discurs profètic de Marx, dirà: “La societat no ha d’orientar cap a un final escatològic” (Hayek, 1973, 1988).

Estem segurs que els valors de la Catalaxia (intercanvi, acollida i amistat) i altres valors estaran en el fonament de la nova economia per a la societat que ve.

Una versió reduïda d’aquest post va ser publicat a la revista Emporion No. 131. novembre 2017.

 

Si en voleu saber una mica més… (Veure bibliografia addicional en Mercats. Primera part).

 

Mises, von L. (1949) Human Action. Yale University Press, New Haven.

http://www.miseshispano.org/2014/01/la-accion-humana-es-una-accion-con-un-proposito/

Smith, A. (1759) The Theory of Moral Sentiments. Clarendon Press, Oxford, 1976.

https://www.amazon.es/Theory-Moral-Sentiments-Penguin-Classics/dp/0143105922/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1507134759&sr=8-1&keywords=theory+of+moral+sentiments

https://www.casadellibro.com/libro-la-teoria-de-los-sentimientos-morales/9788420676661/2196485

Smith, A. (1776) An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations. Ed. Cannan, Londres; Modern Library, New York, 1937.

https://www.amazon.es/Inquiry-Nature-Nations-Illustrated-English-ebook/dp/B01810ALPO/ref=sr_1_1?s=foreign-books&ie=UTF8&qid=1507134798&sr=1-1&keywords=An+Inquiry+into+the+Nature+and+Causes+of+the+Wealth+of+Nations

Pérez López, J.A. (1991) Teoría de la acción humana en las organizaciones. La acción personal. Rialp. Madrid.

https://www.unav.edu/documents/6175137/6396612/Teori%CC%81a+de+la+accio%CC%81n+humana+en+las+organizaciones.pdf

Hayek, F.A. (1973) Law, Legislation and Liberty (3 Volúmenes). University of Chicago Press, 1978.

Hayek, F.A. (1988) The Fatal Conceil: The Errors of Socialism. London. Routledge, 1990.