Economia conductual: Nobel d’Economia 2017

L’estudi d’aquesta “nova” branca de l’economia és, per la seva pròpia naturalesa, de caràcter interdisciplinari, i precisa de la col·laboració de psicòlegs, sociòlegs, investigadors de màrqueting, teòrics de la conducta de decisió, de l’economia financera, macro economistes i investigadors de la comptabilitat, entre d’altres.

econCAT

En efecte, des de fa ja algun temps la psicologia, el cognitivisme i l’economia han obert i entrellaçat les seves respectives portes i camins per analitzar el comportament econòmic dels agents i comprendre millor les seves decisions i el impacte en els mercats, els preus, els beneficis i l’assignació de recursos.

No obstant això, la relació entre economia i psicologia no és nova. Adam Smith va escriure un important text descrivint els principis psicològics de la conducta individual, “Teoria dels sentiments morals” (1759).

Jeremy Bentham va escriure extensivament sobre els fonaments de la utilitat. La seva principal obra va ser la “Introducció als principis de moral i legislació” (1789). Els seus fonaments eren:

  1. L’objectiu de l’ètica ha de ser el bé comú. La filosofia i la humanitat s’han de concentrar en oferir solucions a la pregunta de com obtenir la felicitat
  2. El màxim bé per a la màxima quantitat de persones
  3. El plaer es pot mesurar (càlcul felicífic) (veieu el nostre post sobre felicitat)
  4. El límit està en les imposicions contra la llibertat d’altres neoclàssics

Els economistes van començar a distanciar-se de la psicologia durant el desenvolupament de l’economia neoclàssica a mesura que van buscar redefinir la disciplina com una ciència natural, amb explicacions de la conducta econòmica deduïdes de supòsits sobre la naturalesa dels agents econòmics. El concepte d’homo economicus va ser desenvolupat i la psicologia d’aquesta entitat era fonamentalment racional. No obstant això, les explicacions psicològiques van continuar apareixent en l’anàlisi de moltes figures importants en el desenvolupament de l’economia neoclàssica, com Francis Edgeworth, Vilfredo Pareto, Irving Fisher i John Maynard Keynes.

Nobel d’Economia 2017

El passat dia 9 d’octubre de 2017 La Reial Acadèmia de les Ciències sueca va concedir a Richard H. Thaler el Nobel d’Economia pels seus estudis sobre l’Economia conductual. A la cita del seu premi, l’Acadèmia va dir que la seva investigació havia utilitzat suposicions psicològicament realistes en les anàlisis de la presa de decisions econòmiques, explorant les conseqüències de la racionalitat limitada, les preferències socials i la manca d’autocontrol.

Varem parlar de Thaler i de les seves idees sobre “l’empenteta” (Nudge Theory) en un passat post sobre les formes d’influència. Un empenteta és qualsevol aspecte de l’arquitectura de la presa de decisions que modifica el comportament de les persones d’una manera previsible, però sense prohibir cap opció i sense canviar de forma significativa els incentius econòmics. Perquè una intervenció es consideri nudge ha de ser possible (crear-la i) evitar-la d’una manera fàcil i barata. Els nudges no són ordres, ja que la seva introducció no ha d’impedir que la gent sigui lliure per triar, però es va a tractar d’orientar les seves decisions perquè millorin les seves vides, és a dir, que surtin beneficiats segons el parer d’ells mateixos. Es basa en la ciència de la conducta: que el reforç positiu i la suggestió indirecta són més efectius que la prohibició i el càstig a l’hora de modificar conductes.

Richard H. Thaler és també conegut per la seva col·laboració amb Daniel Kahneman (vegin els nostres posts sobre presa de decisions i sobre la intuïció). Les contribucions de Thaler a la ciència econòmica són extenses i estan magníficament recollides en el seu recent llibre “Tot el que he après amb la psicologia econòmica“.

L’economia del comportament gira entorn de la idea que les persones, a l’hora de prendre decisions, cometem errors de judici que solen seguir certs patrons o biaixos. Tant és així que alguns inversors utilitzen checklists o diagrames de decisió que inclouen la comprovació de l’existència d’aquestes tendències emocionals o biaixos cognitius en la seva presa de decisions d’inversió.

La “Prospect theory” identifica alguns d’aquests biaixos cognitius:

  1. Aversió a la pèrdua: Falta d’objectivitat sobre el balanç pèrdues-guanys.
  2. Efecte dotació (“endowment effect”): una cosa percebuda com la nostra val més per a nosaltres que el seu preu real.
  3. Heurístiques de Representativitat o de Negligència de probabilitat: sobrevalorar esdeveniments poc probables i infravalorar esdeveniments molt probables.
  4. Heurístiques de confirmació: tendències a confirmar el que ja pensàvem

Les primeres contribucions de Thaler es van centrar en llistar i identificar diversos d’aquests biaixos cognitius. A més de l’efecte dotació, parla de la comptabilitat mental, de la manca d’autocontrol i de l’efecte enquadrament:

  1. La comptabilitat mental tracta d’explicar l’hàbit que tenim d’encasellar nostres ingressos en diferents comptes (el compte de les despeses corrents, el compte de l’educació dels nostres fills), quan els diners són perfectament fungible.
  2. La manca d’autocontrol, pel qual la gent prefereix suportar despeses addicionals a haver de patir la decisió de no gastar o consumir en una determinada forma o ocasió.
  3. L’efecte enquadrament. La forma de presentació de la informació, els recursos disponibles i l’estat d’ànim modifiquen substancialment la percepció d’una mateixa informació i poden conduir a obtenir conclusions diferents.

Finances conductuals

Les finances conductuals són un nou camp d’investigació que té en compte els factors cognoscitius i emocionals que influeixen en els processos de presa de decisions d’individus, grups i organitzacions.

El paradigma clàssic de la teoria financera assumeix que els inversors són racionals, estan molt ben informats i prenen decisions racionals en mercats eficients. No obstant això, hi ha quantiosa evidència que suggereix que aquest paradigma no és adequat per a descriure el comportament observable dels individus en els mercats financers (Elton, Gruber, i Busse, 2004; Stewart, 2006).

Les observacions clau documentades en la literatura de finances conductuals inclouen la falta de simetria entre decisions d’adquirir o mantenir recursos, cridades col·loquialment la “paradoxa de l’ocell en l’arbust“, i la forta aversió a les pèrdues o penediment unit a qualsevol decisió on alguns recursos emocionalment valuosos (pi una casa) poden ser totalment perduts. L’aversió a les pèrdues sembla manifestar-se en la conducta dels inversors com una falta d’inclinació a vendre accions o altres valors si fent-ho pot forçar al venedor a realitzar una pèrdua nominal (Genesove & Mayer, 2001). També pot ajudar a explicar per què els preus del mercat de l’habitatge no s’ajusten a la baixa fins al nivell d’equilibri del mercat durant períodes de baixa demanda.

Aplicant una versió de la teoria prospectiva, Benartzi i Thaler (1995) van afirmar haver resolt la paradoxa del sobrepreu de les accions, cosa que els models financers convencionals havien estat incapaços de fer.

Crítiques a les finances conductuals

Els crítics de les finances conductuals, com Eugene Fama, normalment donen suport a la Hipòtesi d’eficiència dels mercats. Al·leguen que les finances conductuals són més una col·lecció d’anomalies que una autèntica branca de les finances i que aquestes anomalies seran normalment valorades fora del mercat o explicades amb arguments de microestructura del mercat. No obstant això, cal destacar una distinció entre les tendències individuals i les tendències socials; les primeres poden ser promediades pel mercat, mentre que les altres poden crear bucles realimentats que portin al mercat més i més lluny de l’equilibri.

Economia moderna

En paral·lel a l’Economia conductual es desenvolupen altres models de gran interès que en aquest post només apuntem i que potser seran objecte de la nostra atenció en breu: L’Economia de la felicitat (Happiness Economics); la Narrativa en economia o Economia narrativa (Narrative Economics) i l’Economia de les Idees (Idea Economy). Poden revisar altres camps de l’economia dels nostres dies al nostre post sobre Economia heterodoxa.

 

Si en voleu saber una mica més…

 

Thaler, R.H. (2016) Behavioral Economics: Past, Present, and Future. May 27, 2016.

https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2790606

Shiller, R.J. (2017) Narrative Economics. Cowles Foundation Discussion Paper No. 2069. January 2017.

http://cowles.yale.edu/sites/default/files/files/pub/d20/d2069.pdf

Weiers, G. (2013) Innovation through cooperation: The emergence of an Idea Economy. Springer.

https://www.amazon.es/Innovation-Through-Cooperation-Management-Professionals-ebook/dp/B00FG1H3Y4/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1509098518&sr=8-1&keywords=Innovation+through+cooperation%3A

Elton, E.J. et al. (2004) Are Investors Rational? Choices among Index Funds. The Journal of Finance, 59(1):261-288.

http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.198.8430&rep=rep1&type=pdf

Stewart, P. (2006) Behavioral Finance-Not To Be Ignored. Trusts & Estates, 145(6):46-50.

http://www.wealthmanagement.com/investment/behavioral-finance-not-be-ignored-0

Kahneman, D and Tversky, A (1974). Judgment under uncertainty: Heuristics and Biases, Science New Series, 185 (4157):1124-1131.

Kahneman, D and Tversky, A. (1979). Prospect Theory: An Analysis of Decision under Risk. Econometrica, 47(2):263-292.

Thaler, R. H. (1999) The End of Behavioral Finance. Financial Analysts Journal, 56(6):12-17.

Fama, E. F. (1998) Market efficiency, long-term returns, and behavioral finance. Journal of Financial Economics, 49: 283-306.

http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.10.4176&rep=rep1&type=pdf

CaixaBank (2017) Dossier: En Busca de la felicidad. Informe mensual no. 414. Julio-Agosto 2017.

http://www.caixabankresearch.com/2017-07-01-000000

 

Altres pàgines web d’interès en el tema:

https://blogs.elconfidencial.com/economia/tribuna/2017-10-14/premio-nobel-richard-thaler-ciencia-economica_1460694/

https://medium.com/shaping-work/the-ideas-economy-a-new-global-business-culture-a6238bff754e

http://www.business2community.com/sponsored/welcome-to-the-idea-economy-innovation-through-disruption-01250537#o114KFuzLtsi7Mvy.97