La dinàmica espiral

La dinàmica espiral és un model d’anàlisi del desenvolupament de la humanitat basat en els valors predominants en les diferents societats humanes i repetides al llarg de la història, així com les “visions del temps o de l’època” (zeitgeist) associades a cada una. [Pel que fa als valors humans vegin el model de Hall-Tonna en el nostre post sobre la motivació basada en valors]

dinaCAT

Dinàmica espiral és una elaboració del sistema de valors proposat per Clare W. Graves (1914-1986) a partir de les seves investigacions i presentat el 1996 per Don Beck i Christopher Cowan en el seu llibre “Spiral Dynamics: Mastering, Values, Leadership & Change” amb la idea de promoure l’aplicació d’aquests coneixements en àmbits organitzacionals, socials i culturals.

Aquest model analitza les diferents formes de pensar de les persones considerant la seva àmplia diversitat d’idees i maneres d’existir, identificant patrons comuns en un model amb diversos estrats i nivells que recorre el procés històric de la humanitat, des dels seus inicis fins a l’actualitat, atenent a les formes proposades des de les anomenades “teories del pensament complex” [vegeu també el nostre article sobre la Teoria de la Complexitat].

Que el model tingui forma de cicles en espiral és congruent amb:

  1. Els llibres sagrats com la Bíblia o el Popol Vuh (Quitxés/Maies)
  2. La visió cíclica hindú de la història (Model cíclic de les Castes)
  3. Diversos autors que van des a Heràclit d’Efes a Giambattista Vico, per citar alguns pensadors de diferents èpoques

Més recentment: “Hi ha la teoria que la història es mou en cicles. Però quan, de la mateixa manera que una escala de cargol, el curs dels esdeveniments humans completa un cercle ho fa en un nou nivell …” Ian Stewart a “¿Juega Dios a los dados?: La nueva matemática del caos”(2012).

Des de la perspectiva de la dinàmica espiral els diferents estadis del desenvolupament humà es corresponen amb 8 estadis dels mems i amb 8 sistemes de valors o modes d’existència.

Mems

El terme mem va ser introduït per Richard Dawkins per descriure la unitat d’informació cultural (una ideologia política, una tendència de moda, un ús del llenguatge, una forma musical o un estil arquitectònic: veure les teories sobre la difusió cultural). El que els gens representen per l’ADN bioquímic, el representen els mems per al nostre ADN psicocultural. Són unitats d’informació en la nostra consciència col·lectiva i transporten les seves visions a través de les nostres ments, d’un individu a un altre, o d’una ment a una altra, o d’una generació a la següent.

Segons Richard Dawkins, qui va encunyar el terme mem en el seu llibre de 1976 “El gen egoísta“, tenim dos tipus de processadors informatius diferents:

  • El genoma o sistema genètic situat en els cromosomes de cada individu i determinant del genotip. Aquest ADN constitueix la naturalesa biològica vital en general i humana en particular. Mitjançant la replicació, els gens es transmeten hereditàriament durant generacions.
  • El cervell i el sistema nerviós permeten processar la informació cultural rebuda per ensenyament, imitació (mímesis) o assimilació, divisible en idea, concepte, tècnica, habilitat, costum, etc., i nominats “mems”.

La tesi més important de Dawkins és que els trets culturals, o mems, també es repliquen. Per analogia amb l’agrupació genètica en els cromosomes, es considera que els mems també s’agrupen en dimensions culturals, incrementables amb noves adquisicions culturals. La gran diferència és que, mentre els cromosomes són unitats naturals independents de les nostres accions, les dimensions culturals són les nostres construccions. Així, la cultura no és tant un conjunt de formes conductuals, sinó més aviat informació que les especifica.

En el seu llibre “The Evolving Self”, Mihály Csíkszentmihályi utilitza l’expressió mems en contrast amb gens per identificar els orígens del comportament humà en oposició a les característiques físiques.

A efectes de la dinàmica espiral, un sistema o mem de valors (un meta-mem) és una determinada onada de desenvolupament de la consciència que es correspon amb una determinada manera de veure el món. Les condicions de vida canviants modifiquen el nivell d’existència més adequat per a cada entorn. Aquests mems de valors són principis organitzadors que reuneixen els mems originals. Els mems de valors estableixen el ritme i el procés d’aglutinar creences, estructuren el pensament, les formes polítiques i les visions del món de civilitzacions senceres.

De tornada a la dinàmica espiral de Beck i Cowan

La dinàmica espiral és un model de les expressions dels mems de valors, mems que circulen en els sistemes humans i “bateguen” en els centres de presa de decisions de persones, organitzacions i societats.

El treball de Don Beck i Chris Cowan sobre la Dinàmica en Espiral parteix de la base que el desenvolupament de la consciència ve determinat pel creixement per onades denominats mems. Ens parlen de 8 mems en les ones de 1r (de l’1 al 6) i 2n grau (el 7 i el 8). Aquests mems són descrits per colors:

  1. Arcaic / Instintiu / Supervivència: Satisfacció de necessitats fisiològiques: l’aliment, l’aigua, la calor, el sexe i la seguretat; sense consciència del jo (beix)
  2. Màgic / Animista / Tribal: Seguretat en el si de la tribu; ritus i tradicions; parentiu i llinatge; esperit dels ancestres cohesiona la tribu (violeta)
  3. Déus de poder / Egocèntric / Impulsiu: Satisfer immediatament els impulsos; força i valor; esperits mítics, dracs, bèsties i persones poderoses; dominants i dominats; el jo campa al seu aire sense traves de cap tipus (vermell)
  4. Jeràrquic / sentit superior de la vida: Hi ha una veritat última que dóna sentit a la vida; cal acceptar cada un el seu lloc i seguir les regles; codi de conducta basat en principis absolutistes; jerarquies socials rígides i paternalistes (blau)
  5. Assoliment científic / Estratègic / Progressista / Materialista: Llibertat d’acció per obtenir èxit personal i gaudir del progrés material; nivell hipoteticodeductiu, experimental, objectiu, mecànic i operatiu; beneficis i aliances comercials (taronja)
  6. Jo sensible / Comunitari / Igualitari: Harmonia i pau amb els altres; comunitat i vida interior; xarxes i sensibilitat ecològica; diàleg, relacions, conciliació i consens; espiritual, harmonia i enriquiment del potencial humà (verd)
  7. Integratiu: Independència i coneixement, flexibilitat, espontaneïtat i funcionalitat perquè tota vida pugui continuar; el rang, el poder, l’estat i la dependència del grup es veuen reemplaçats pel coneixement i la idoneïtat (groc)
  8. Holístic: Connectat a tota vida; restaurar l’harmonia global. Coneixement i espiritualitat en pro de tota vida present i futura; ordre universal conscient i viu; adverteix la interacció existent entre múltiples nivells i detecta els harmònics, les forces místiques i els estats de flux que impregnen qualsevol organització (turquesa)

Cada onada de l’existència constitueix un ingredient essencial de totes les onades subsegüents, i totes han de ser, en conseqüència, adequadament respectades i incloses. A més, cadascuna de les onades es pot veure activada o reactivada en resposta a les diferents circumstàncies que ens depara la vida. Així, les situacions d’emergència estimulen els impulsos vermells del poder; el caos reactiva el mem blau de l’ordre; la recerca d’un nou treball incentiva els impulsos taronja de l’assoliment i el matrimoni i l’amistat posa en marxa el mem verd de la intimitat. Tots els mems, doncs, aporten alguna cosa summament important.

Els mems del primer grau consideren que la seva visió del món és l’única adequada i, per tant, reaccionen negativament cada vegada que se sent amenaçat.

Aquest estat de coses comença a canviar amb l’emergència del “pensament de segon grau”, una modalitat plenament conscient dels estadis interiors del desenvolupament que reconeix i comprèn el paper que exerceixen -i, en conseqüència, la necessitat- de la resta dels mems.

El pensament de segon grau és relativament rar avui en dia i constitueix una autèntica “avantguarda” de l’evolució col·lectiva de l’ésser humà. Beck i Cowan il·lustren aquest tipus de consciència amb ítems que van des de la noosfera de Teilhard de Chardin fins a l’emergència i expansió de la psicologia transpersonal, les teories del caos i de la complexitat, el pensament sistèmic integral-holístic, les integracions pluralistes de Gandhi i Mandela afirmant amb tota claredat que es troba en marxa un procés d’actualització de mems encara mes elevats …

La filosofia integral de Ken Wilber

El filòsof Ken Wilber, fundador de l’Enfocament Integral, desenvolupa a partir de la Dinàmica Espiral “Una teoria de tot”, un model dins el paradigma integral, denominant llavors: “Spiral Dynamics Integral (SDI)” que integra la línia de “valors” dins el model OCON / AQAL (omnicuadrante / omninivel – all quadrants / all levels).

Wilber presenta un model de quatre quadrants. L’eix vertical recull l’individual enfront del col·lectiu i l’eix horitzontal l’interior subjectiu enfront de l’observable objectiu. Segons aquest autor els quatre quadrants evolucionen de forma conjunta i incideixen uns sobre altres de forma complexa i retroactiva. Les línies de desenvolupament per excel·lència dels quadrants interiors són les de la consciència entesa aquesta d’una manera àmplia, ja sigui individual o col·lectiva. Les línies de desenvolupament per excel·lència dels quadrants exteriors són els postulats per la teoria de l’evolució per l’individual i les maneres de producció per a la qual col·lectiu o social. Però situa múltiples línies de desenvolupament per a cada quadrant: espiritual, moral, psicosexual, interpersonal, emocional i cognitiva. Per arribar-hi es basa en la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner [vegeu el nostre post sobre “Aprendre de formes diferents. Segona part”].

 

Si en voleu saber una mica més…

 

Wilber, K. (2006) Introduction to the Integral Approach (and the AQAL Map).

http://www.kenwilber.com/Writings/PDF/IntroductiontotheIntegralApproach_GENERAL_2005_NN.pdf

Guénon, R. (1984) Formas tradicionales y ciclos cósmicos. Obelisco. Barcelona.

Stewart, I. (2012) ¿Juega Dios a los dados?: La nueva matemática del caos. Boojet Ciencia. Drakontos. Ed. Planeta.

https://www.amazon.es/%C2%BFJuega-Dios-los-dados-matem%C3%A1tica/dp/8408007041/ref=sr_1_fkmr0_1_mimg_1_book_display_on_website?ie=UTF8&qid=1509387431&sr=8-1-fkmr0&keywords=%C2%BFJuega+dios+alos+dados%3F

Aunger, R. (2004) El meme eléctrico. Una nueva teoría sobre cómo pensamos. Paidós. Barcelona.

Beck, D. y Cowan, Ch. (2005) Spiral Dynamics: Mastering Values, Leadership and Change. Blackwell Publishing. October, 1rst. 2005.

https://www.amazon.es/Spiral-Dynamics-Mastering-Values-Leadership/dp/1405133562/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1510742719&sr=8-1&keywords=spiral+dynamics+beck

Graves, C.W. (1970) Levels of Existence: an Open System Theory of Values. Journal of Humanistic Psychology 1970; 10; 131.

http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/002216787001000205?journalCode=jhpa

 

Altres pàgines web d’interès en el tema:

http://pijamasurf.com/2016/07/dinamica-espiral-un-camino-contemporaneo-de-evolucion-espiritual-hacia-la-iluminacion/?fb_comment_id=1311085875576252_1315092825175557

http://cv.uoc.edu/web/~mcooperacion/aulas/vision_042010/VMHolistica/EspiralDinamica.html

http://spiraldynamicsintegral.nl/en/overview-value-systems/