Creativitat i self. Segona part

Continua de “Creativitat i self. Primera part

crea2CAT

 

3. La creativitat segons la Teràpia Gestalt

Per a la Gestalt hi ha una analogia entre el procés de pensar creatiu i el procés perceptiu: comprendre significa captar connexions entre els estímuls percebuts, generant relacions de tipus casual o formal. Com més marcat apareix un canvi d’ordre en aquestes relacions, i més diversitat en les connexions, més creatiu és el procés i més nou el producte obtingut.

La Gestalt parla d’ajust creatiu com la funció essencial del self, o millor dit, “el self és el sistema d’ajustos creatius”. Ja que el self només es descobreix i es realitza a si mateix en l’entorn. “Anem a considerar el self com la funció de contactar el present real efímer, tenint en compte que el self és el contacte”.

La inhibició del self, en la neurosi, és la incapacitat de concebre una situació com canviant o, a l’inrevés, la neurosi és la fixació sobre un passat incanviable i immutable. “Ja que la funció del self és més que acceptar les possibilitats, és també identificar-les i rebutjar-les, arribar creativament a una nova figura, és distingir entre les ‘respostes obsoletes’ i el comportament únic i nou, que requereix cada situació”.

Aquesta creativitat va a actuar i a aparèixer espontàniament en qualsevol situació present, per això, el terapeuta no ha d’anar a buscar res per sota del comportament “ordinari”, ni furgar en ell per posar de manifest el mecanisme. L’ansietat és la interrupció de l’excitació creativa en curs.
La teoria de la Teràpia Gestalt és la teoria del self i per tant, la pràctica de la Teràpia Gestalt és la teoria del self aplicada.

 

4. La creativitat en el psicodrama

El Psicodrama, creat per Jacob Levy Moreno, és un mètode d’abordatge de l’individu, la família, els grups i la comunitat, que va tenir els seus orígens en el teatre, la sociologia i la psicologia. El cos, el joc, l’espai i el temps conflueixen d’una manera poètica i contribueixen a la llibertat creadora i a l’espontaneïtat.

La creativitat està íntimament lligada a l’espontaneïtat i aquesta hem de dirigir-la cap a la creació de noves formes d’art (espontaneïtat és l’oposat a la impulsivitat, en la qual l’acció sense reflexió, ens fa presoners dels nostres impulsos i no ens permet accedir a l’ordre del simbòlic).

La creativitat necessita un catalitzador per a ser desplegada i un dels més importants és l’espontaneïtat que ve des de dins i que és una disposició a actuar. Moreno parla de dues formes de creativitat: la que flueix lliurement i la creativitat conservada (les conserves culturals, les obres ja creades, els productes acabats del processos creador).

Donald Winnicott en la seva obra “Realidad y juego” postula que la creativitat és un atribut humà, una capacitat a ser desenvolupada per qualsevol persona en qualsevol acte o situació de la seva vida quotidiana. La creativitat és una actitud, un enfocament de la realitat, una manera de viure la vida satisfactòriament. L’impuls creador és universal, les seves fonts són els primers anys de la vida del subjecte. El joc del nen és antecessor de la creativitat en l’adult. El psicodrama és una invitació al joc; a reprendre el joc. Quan l’adult crea, en veritat, està re-creant aquell espai lúdic de la infantesa, el seu món imaginari infantil, aque¬llas fantasies que una i altra vegada es repeteixen en el subjecte al llarg de la vida, moltes vegades inconscientment.

La creativitat, el desig de saber, la curiositat, són un temps de renúncia a les explicacions úniques, sempre de la mà d’un passatge del jo ideal a l’ideal del jo.

 

5. La creativitat segons Alfred Adler

Alfred Adler (1927) defineix la creativitat com la utilitat suprema i desenvolupa el concepte de força creativa de l’individu, que depèn d’altres aspectes de la personalitat. L’individu crea la seva pròpia personalitat partint de les seves disposicions constitutives i d’expressió. L’individu utilitza la seva consciència social i la seva força creativa per a ser útil a la societat i realitzar-se a si mateix. No obstant això redueix la motivació al sentiment d’inferioritat i, de la mateixa manera que Freud, atribueix a uns pocs la capacitat de ser creatius.

Adler va rebutjar el pansexualisme de Freud per dedicar-se a construir el seu propi punt de vista de l’home i del seu psiquisme, partint de la premissa que l’home és un animal agressiu, concepte que gradualment el va portar a allunyar-se de la idea que el sexe constitueix el principal motivador de l’home. Posteriorment, va deixar de banda aquesta concepció i va arribar a convèncer-se que la motivació real de l’home no és l’agressió, sinó el seu afany de superioritat. Aquest afany de superioritat aquesta donat per un sentiment d’inferioritat (també conegut com a debilitat bàsica), movent-se aquest sentiment durant tota la vida motivant aconseguir coses noves i millors, pel desig de sobreposar-se.

Self creatiu: L’home crea una estructura del self (de si mateix) a partir del seu passat hereditari, interpreta les impressions que rep durant el transcurs de la seva vida, busca noves experiències per realitzar els seus desitjos de superioritat i reuneix tot això per crear un self que és diferent de qualsevol altre. “El self creatiu és un pas addicional més enllà de l’estil de vida, és original, inventiu, i crea alguna cosa que mai abans va existir: una nova personalitat, crea un self”.

Self conscient: L’home s’adona de tot el que està fent i sobre la base de l’autoexamen pot deduir el perquè d’haver actuat en certes formes prescrites. “La consciència és el nucli de la personalitat”. El fet que pugui passar inadvertit en qualsevol moment un record del passat no significa per Adler que el passat aquesta reprimit. Adler ho justifica dient que la memòria és un mecanisme de la ment, i com tots els processos, pot no operar en forma eficient.

Fites fictícies: Encara Adler va pensar que el passat és en realitat important, ja que d’aquest sorgeix l’estil de vida i el self creatiu, és el futur el que modela el que l’home farà amb el seu self creatiu en qualsevol moment donat. “Només la meta final pot explicar la conducta de l’home”. Aquesta pot ser una ficció pel fet que ha estat fabricada com un ideal que es vol assolir. Les metes fictícies són inseparables de l’estil de vida i del self creatiu.

 

6. La creativitat segons Horward Gardner

Howard Gardner en la seva Teoria de les Intel·ligències Múltiples diu que l’individu creatiu és una persona que resol problemes amb regularitat, elabora productes o defineix qüestions noves en un camp, d’una manera que al principi és considerat nou, però que al final arriba a ser acceptat en un context cultural concret.

Gardner afirma que “La creativitat no és una espècie de fluid que pugui sorgir en qualsevol direcció. La vida de la ment es divideix en diferents regions, que jo anomeno ‘intel·ligències’, com la matemàtica, el llenguatge o la música. I una determinada persona pot ser molt original i inventiva, fins i tot iconoclásticamente imaginativa, en una d’aquestes àrees sense ser particularment creativa en cap de les altres “.

Howard Gardner (1995), aprofundint en les idees de Csikszentmihalyi, afirma que la creativitat requereix quatre nivells d’anàlisi: a) el subpersonal (substrat biològic); b) el personal (substrat psicològic); c) l’impersonal (el camp); i d) el multipersonal o social.

Gardner (1999) assumeix que en la configuració d’una personalitat creativa influeixen tant la genètica com l’entorn i l’aprenentatge, que potencien la creativitat. Declara que no creu que les característiques de la personalitat dels creadors siguin innates, encara que es poden correlacionar amb certs temperaments innats, com ara l’energia o la tolerància a l’estrès.

 

7. La creativitat segons Mihály Csíkszentmihályi

D’acord amb Torrance (1962) i Csíkszentmihályi (1988), la capacitat de detectar i delimitar un problema important on la majoria de persones només veu normalitat o problemes insignificants és una habilitat fonamental de les persones creatives. És una conseqüència directa de la seva major sensibilitat perceptiva i la seva capacitat d’intuir alternatives. De la mateixa manera que un científic ha de partir d’una hipòtesi inicial per desenvolupar, un creador de partir de la detecció d’alguna cosa a solucionar o, com a mínim, millorar.

Per Mihály Csíkszentmihályi (1995) la creativitat és una conjunció de tres elements: domini (disciplina o lloc on es produeix la creativitat), autoria (qui realitza l’acte creatiu) i crítica (grup social d’experts que l’avaluen).

Per Csíkszentmihályi la creativitat és alhora individual i social. És individual perquè és una idea, acció o producte efectuat per una sola ment (o per un grup que treballa a l’uníson). És social perquè aquesta idea, acció o producte nous són reconeguts per la societat i incorporats a la cultura del lloc.

 

8. Concepte creatiu de si mateix (Creative self-concept) de Peirce

Destaca la rellevància teòrica i analítica de la creativitat i de l’espontaneïtat, considerades com un aspecte central del model semiòtic de Charles Sanders Peirce, i ho fa a través de l’estudi de la seva incidència en la identitat humana, al self.

La creativitat com un component inseparable de la nostra imaginació i del nostre comportament en el món. L’ésser creatiu és inseparable de l’ésser en què ens estem convertint, a cada moment de la nostra vida. Aquests elements estan associats especial encara que no exclusivament a una de les categories universals de l’experiència, segons l’anàlisi fenomenològic que en realitza Peirce.

Pierce aspira a demostrar que la imaginació és un component clau del nostre self o procés identitari concebut com un signe en desenvolupament continu, l’increment en complexitat i en capacitat de comprensió dels altres i de nosaltres mateixos passa mitjançant trobades comunicacionals.

 

9. La creativitat segons Krishnamurti

Jiddu Krishnamurti diu que la creativitat només pot existir a través del coneixement d’un mateix. La majoria de nosaltres no som creatius; som màquines de repetició i semblant repetició no és existència creativa, però és el que ens permet estar segurs en el nostre fur íntim. Amb això es destrueix la comprensió, aquesta espontània serenitat de la ment en la qual tan sols pot existir un estat de creativitat. Només en la llibertat hi ha la creativitat.

La nostra dificultat, certament, rau en el fet que la majoria de nosaltres hem perdut aquest sentit de creativitat. Ser creatius no vol dir que haguem de pintar quadres o escriure poemes, i fer-nos famosos. Això no és creativitat; és simplement capacitat per expressar una idea que el públic aplaudeix o menysprea. Capacitat i creativitat no han de ser confoses. La capacitat no és la creativitat; aquesta és un estat de l’ésser enterament diferent.

La creativitat és un estat en el qual el “jo” està absent, en el qual la ment ja no és focus de les nostres experiències, ambicions, afanys i desitjos. La creativitat és un moviment en el qual no hi ha el “jo” i el “meu”, en el qual el pensament no està enfocat al voltant de cap experiència, ambició, realització, propòsit o mòbil particular. Només quan no hi ha “jo” pot haver creativitat.

Aquest estat de creativitat s’esdevé tan sols quan el “jo” que és el procés de reconeixement i acumulació- deixa de ser; perquè, al capdavall, la consciència del “jo”, del “mi mateix”, és el centre de reconeixement, i el reconeixement és simplement el procés d’acumulació d’experiències.

 

Si en voleu saber una mica més…

 

Gardner, H. (2005) Arte, mente y cerebro. Una aproximación cognitiva a la creatividad. Paidós. Barcelona.

https://www.amazon.es/Arte-mente-cerebro-aproximaci%C3%B3n-creatividad/dp/8449318106/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1511892469&sr=8-1&keywords=arte%2C+mente+y+cerebro

Csikszentmihalyi, M. (1998) Creatividad – El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Paidós. Barcelona.

https://www.casadellibro.com/buscador/busquedaLibros?lang=es&busqueda=CREATIVIDAD:%20EL%20FLUIR%20Y%20LA%20PSICOLOGIA%20DEL%20DESCUBRIMIENTO%20Y%20LA%20INV%20ENCION&nivel=5&auto=1

Amendt-Lyon, N. (2001) Art and creativity in Gestalt Therapy. Gestalt Review, 5 (4): 225-248, 2001.

http://www.gestalt-annarbor.org/Reading_Room/art%20and%20creativity%20in%20gestalt%20therapy.pdf

Andacht, F. (2008) Self y creatividad en el pragmatismo de C.S. Pierce: “La incidencia del instante presente en la conducta”. Utopia y Praxis Latinoamericana, vol. 13, núm. 40, enero-marzo, 2008, pp.39-65.

http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27904003

Martínez, B et al. (2012) La creatividad (en psicodrama) como reinvención. Congreso Internacional de Intervención Psicosocial, Arte Social y Arteterapia. De la creatividad al vínculo social. Archena, 2012.

http://auladepsicodrama.com/la-creatividad-como-reinvencion-en-psicodrama

Severino, G. et al. (2015) Psicodrama: cuerpo, espacio y tiempo hacia la libertad creadora. Arteterapia – Papeles de arteterapia y educación artística para la inclusión social. Vol 10/2015 (139-151).

http://revistas.ucm.es/index.php/ARTE/article/viewFile/51688/47931

El estado creativo de la mente. Pláticas de J. Krishnamurti en Europa. 7ª Ed. Editorial Kier, S.A. Buenos Aires.

http://datelobueno.com/wp-content/uploads/2014/05/El-estado-creativo-de-la-mente.pdf

 

Altres pàgines web d’interès sobre el tema:

http://psicologos.mx/terapia-gestalt-creatividad-contacto.php

http://www.adlerian.us/cadp-ch1.htm