Caos

Terme grec (Χάος Khaos o Chaos) que, en el discurs mític-religiós, va venir a significar l’oposat a ordre i l’impredictible. Segons les cosmogonies gregues el caos és l’estat en què es troba la matèria, abans de l’existència del món tal com el coneixem, i del qual sorgiran les forces organitzadores de l’univers, del cosmos (cosmos = ordre, per als grecs).

caosCAT

També entenem el caos com la complexitat (veure la teoria de la complexitat) de la suposada causalitat (veure casualitat) en la relació entre fenomens o esdeveniments sense que s’observi una traça lineal que relacioni la causa amb l’efecte, sinó més aviat, un complex càlcul.

Cada societat humana està compromesa amb l’empresa, mai acabada, de construir un món amb significació. Viure en una societat determinada significa conviure en aquest món ordenat gràcies al “nomos” (= justícia, llei, normes, costums). Vivim amb la il·lusió de l’ordre, creient que la previsió i la planificació són possibles.

Teoria del caos

La teoria del caos és la denominació popular de la branca de les matemàtiques, la física i altres ciències (biologia, meteorologia, economia, entre d’altres) que tracta certs tipus de sistemes complexos i sistemes dinàmics molt sensibles a les variacions en les condicions inicials. Petites variacions en aquestes condicions inicials poden implicar grans diferències en el comportament futur, impossibilitant la predicció a llarg termini.

La Teoria del Caos es va fonamentar en els anys seixanta, amb el treball d’Edward Lorenz. El seu desenvolupament va començar amb Ilià Prigogin, guanyador del premi Nobel de química el 1977, que va mostrar que les estructures complexes podrien resultar sent les més simples.

Caos i entropia

L’entropia és el grau de desordre (caos) que hi ha a la mateixa naturalesa, i constitueix el segon principi de la termodinàmica, el qual pot definir-se com el desordre inherent d’un sistema. Aquest principi ens diu que a cada instant, l’univers que ens envolta es fa més desordenat, es deteriora i pren una direcció inexorable cap al caos.

D’acord amb Prigogin “La producció d’entropia conté sempre dos elements dialèctics: un element creador de desordre, però també un element creador d’ordre. I els dos estan sempre lligats”.

Caologia i Teoria del desordre

Per a la Caologia (un altre nom de la Teoria del caos) res és simple, l’ordre s’oculta després del desordre, l’aleatori està sempre en acció, l’imprevisible ha de ser comprès. Les seves aplicacions són investigades en els camps més diversos i complexos en física, astronomia, meteorologia, biologia, fisiologia, medicina, economia, ciències socials i humanitats.

Georges Balandier en el seu llibre “El desordre. La teoria del caos i les ciències socials “(1993) analitza el desordre posant l’accent en tres aspectes:

  1. Els mites d’origen: Són l’expressió d’un ordre primordial tret del caos en què els ritus i la tradició “treballen” per a l’ordre.
  2. L’esdevenir de la ciència: D’un món definit per l’harmonia a un món en moviment lliurat a una turbulència constant.
  3. El saber social: La societat ja no està establerta en la unitat i en la permanència sinó que la complexitat creixent augmenta les possibilitats i l’ordre i el desordre actuen junts.

Ordre i desordre en l’antiguitat i en l’origen de les religions

Els pobles antics creien que les forces del caos i l’ordre formaven part d’una tensió inestable, una harmonia precària. Els egipcis concebien l’univers primitiu com un abisme sense forma anomenat Nu o Nun; Els xinesos sostenien que un raig de llum pura, ying, sorgeix del caos i construeix el cel, mentre la pesada opacitat restant, yang, configura la Terra. Per al cristianisme l’univers bíblic comença sense forma i buit, fins que Déu crea o ordena. En el mite es conjuguen les forces de l’ordre i el desordre, en un joc que intenta abordar la realitat, descrivint-la a través de signes, imatges i reflexos de la seva percepció del món.

“Al principi Déu va crear el cel i la terra. La Terra era caos i buit, i les tenebres cobrien l’abisme; i l’esperit de Déu batia les ales sobre les aigües “.

Com en la tradició jueva i cristiana, en la major part de les cosmogonies l’acció divina suposa la incorporació progressiva del cosmos (ordre i harmonia) per foragitar el caos (la confusió i les tenebres).

Caos a les organitzacions

Alguns científics consideren que l’economia global emergent en el segle XXI està forçant a les organitzacions a operar en un ambient turbulent (Dolan et al., 2003).

Dins de les organitzacions, la teoria del caos explica com situacions de canvi ràpides, que requereixen solucions creatives, no poden ser controlades pels estàndards normals (Begbie et al, 2002).

L’enfocament tradicional del management posa el seu èmfasi sobre el control, l’ordre i els fets previsibles; dins d’aquest enfocament, els esdeveniments no controlables, el desordre, la incertesa i el caos, han estat considerats adversos a la noció de organització, per tant han de ser eliminats de la empresa. Davant d’aquest enfocament, autors com Nonaka (1988), afirmen que el caos i el desordre són propietats intrínseques a l’organització i que les pertorbacions que pateixen les organitzacions, davant les quals lluiten els directius, són realment oportunitats de creació. És a dir, una organització manejada en forma caòtica, estarà en un estat de revolució permanent, rebrà de bon grat la inestabilitat i crearà la crisi com a mitjà per transcendir els seus límits (Mintzberg et al, 1998).

Hi ha un ordre dins del desordre, un significat dins del canvi i un propòsit en la complexitat del canvi. El caos proporciona la dinàmica del canvi i facilita l’enteniment i control dels seus complexos processos. Tot i que pot haver processos aleatoris i canvis complexos completament impredictibles que surten del nostre control, el control del caos està dins del nostre control (Singh i Singh, 2002).

Caos i estètica

García-Mergalejo afirma que segons les tendències estètiques postmodernes predominants, el desordre i el caos busquen violentar les formes de percepció dels sentits, en definitiva, persegueixen el mateix que busca l’estètica: estimular els nostres sentits.

Per la seva banda, Alvarado-Planás esmenta que: “El nostre sentit de la bellesa, i la nostra estètica per tant, ens ho inspira la coexistència harmònica de l’ordre i del desordre, tal com existeix en els objectes físics: als núvols, en els arbres , a les muntanyes i en els cristalls de neu. Les formes de totes aquestes coses són processos dinàmics que s’han realitzat en formes físiques, on coexisteixen de manera immanent, combinacions concretes d’ordre i desordre “.

VUCA

VUCA és un acrònim utilitzat per descriure o reflectir la Volatilitat, la Incertesa (Uncertainty), la Complexitat i la Ambigüitat de condicions i situacions reals.

La noció de VUCA va ser creada pel U.S. Army War College per descriure la situació mundial sorgida després de la fi de la Guerra Freda. El terme va començar a utilitzar-se de forma generalitzada en els anys 90. Posteriorment ha estat utilitzat en els camps de l’estratègia empresarial aplicant-se a tot tipus d’organitzacions.

Per contrarestar el VUCA i poder aprofitar les oportunitats creades per aquest tipus de situacions s’ha definit un VUCA * alternatiu compost de: Visió, Comprensió (Understanding), Claredat i Agilitat.

 

Si en voleu saber una mica més …

 

Dolan, S. L., García, S., Auerbach, A. (2003): Understand­ing and Managing Chaos in Organisations, International Journal of Management. V. 20, Issue 1.

Begbie, R. y Chudry, F. (2002) The Intranet Chaos Matrix: A conceptual framework for designing an effec­tive knowledge management intranet, Journal of Database Marketing, Vol. 9 .N. 4.

Mintzberg, H. Et al. (1998) Strategy Safari: A Guided Tour through the Wilds of Strategic Manage­ment. Hemel Hempstead: Prentice Hall [Versión en español: Safari a la estrategia. Barcelona: Granica, 1999.

https://www.amazon.es/Strategy-Safari-Through-Strategic-Management/dp/0136956777

https://www.amazon.es/Safari-Estrategia-Visita-Management-Estrategico/dp/950641291X/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1515751668&sr=1-1&keywords=Safari+a+la+estrategia

Nonaka, I. (1988) Creating Organizational Order Out of Chaos: Self-Renewal in Japanese Firms. California Manage­ment Review. Vol. 30, núm. 3.

https://ai.wu.ac.at/~kaiser/birgit/Nonaka-Papers/Creating-Organizational-order-out-of-chaos.Self-renewal-2001.pdf

Singh, H. y Singh, A. (2002) Principles of Com­plexity and Chaos Theory in Project Execution: A New Approach to Management. Cost Engineering, Vol. 44 Issue 12, p23.

García-Melgarejo, MA, El desorden y el caos visual como constante en el diseño gráfico y su enseñanza: ¿culpa de la tecnología?”, Revista del Centro de Investigación, México, 8(29):39-46, 2008.

Alvarado-Planás, J, La Estética del Caos. Revista Nueva Acrópolis, Malaga, España, No. 207.

http://www.nuevaacropolismalaga.org/archives/la_estetica_del_caos000523.php

Prigogine, I. (1997) ¿Tan solo una ilusión? Una exploración del caos al orden. 4ª edición, Tusquets Editores, España, 1997.

https://www.amazon.es/%C2%BFTan-s%C3%B3lo-una-ilusi%C3%B3n-exploraci%C3%B3n/dp/8472236110

Ficapal-Cusí, P. (2017) Dirigir persones per transformar les organitzacions en temps d’incertesa. Oikonomics. Editorial Núm. 8. (Nov. 2017).

http://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero08/editorial/editorial.html